Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  morrejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MORREJAR v.
|| 1. intr. Moure els morros o llavis, especialment en senyal de menyspreu; cast. fruncir el morro. Arrunçà'l nas | cabotejant | e morrejant | ab gran menyspreu, Spill 2076.
|| 2. tr. Tocar amb els morros. Una escopeta... que havia fet morrejar la terra a més d'un gabatx, Bosch Rec. 316. Pujaven [els peixos], baixaven i morrejaven atrevidament l'esquer, Ruyra Pinya, i, 25. Especialment: a) Beure agafant el broc o recipient amb els llavis; cast. mamujar.b) Mamar l'infant sense gana, agafant i deixant el pit; cast. mamullar.c) Tocar els animals amb la boca les coses de menjar i deixar-les o no menjar-les sinó incompletament (mall.); cast. hociquear.d) Besar furtivament o grosserament; cast. besuquear.
|| 3. intr. o tr. a) Festejar una noia sense constància, deixant-la al cap de poc temps (Mall.). «Aquesta al·lota molts l'han morrejada, però no ha arribat a festejar de bon de veres amb cap».—b) Festejar d'amagat, fer gambes sense aprovació de la família de la noia (Men.).
|| 4. tr. Refusar; deixar de prendre una cosa (mall.); cast. rehusar. Totes bandeja, | totes morreja, Spill 12818. Es confits... com són tan dolços i mengívols, són ben clars es qui los morretgin, Alcover Cont. 182.
|| 5. intr., fig. Fer morros, fer mala cara (mall.). Fa uns quants mesos que tant sa posadera com es ferrer... morretgen ferm, Alcover Cont. 382.
    Fon.:
murəʒá (or.); moreʤá (occ.); moreјʒá (Gandesa, Tortosa); morəʤá (mall.); murəʤá (men.).