DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MORT f.: cast. muerte.
|| 1. Cessació de la vida. Considerà en sa veylesa e en la mort, Llull Gentil 5. Aprés la mort de son pare, Llull Blanq. 1. La suor freda significa mort o longuesa de malaltia, Albert G., Ques. 34 vo. Fugint instintivament de la mort, Massó Croq. 104. Mort natural: la que sobrevé per malaltia. Mort violenta: la produïda per una arma, metzina, etc. Mort sobtada o repentina: la que sobrevé sense manifestació morbosa prèvia. Mort reconeguda: (ant.) la que no és repentina. Déu nostre Senyor ens don una mort reconeguda, la qual yo accepte ab molta obe diència, Tirant, c. 453. Mort de poll, o de pollet: la que sobrevé plàcidament, sense agonia perceptible. Mort de conill: la produïda amb un cop o cops al clatell. La mort del porc: mort d'una persona mancada d'estimació. Bona mort: la que ocorre estant en gràcia de Déu. Donar mort: matar. Rebre mort: cessar de viure per acció d'altri. Condemnar a mort: condemnar a esser privat de la vida. Sentència de mort: aquella per la qual es condemna a mort. Pena de mort: càstig consistent en la privació de vida del reu. Combat a mort: lluita que ha d'acabar amb la mort d'un dels combatents. Hora de la mort: moment en què algú mor. Per tal que ell sia remembrant de la ànima a la hora de la mort, Conex. spic. 5. Haver-hi moltes morts: ocórrer moltes defuncions (per malaltia, guerra, etc.). Especialment: a) Homicidi, sia criminal, sia legal. D'aquels qui faran mort no çientament, doc. a. 1398 (Priv. Ordin. Valls Pir. 219). Hauent contrició de moltes morts que hauia fetes, Tirant, c. 1. Ab tan poques morts que ell donàs per justícia, Muntaner Cròn., c. 29.—b) Personificació de la mort. «Cada hora que sent tocar, tenc una hora manco de vida; | oh Mort, i que ets d'atrevida, | que ningú vols perdonar!» (cançó pop. Mall.). Així arranant sa dalla la Mort ajau sa messa, Atlàntida iii.—c) Figura d'un esquelet humà com a símbol de la Mort.—d) Crustaci de l'espècie Squilla mantis (Mall.), anomenat també galiota.—e) Mort petita: espècie d'extremitud del cos, acompanyada de calfreds i d'arronsament de la pell, produïda per debilitat o per influència nerviosa (Pobla de L., ap. BDC, xvii, 115).
|| 2. fig. Cosa extremadament molesta, insofrible. Es pera mi la mort de estar assí, Lacavalleria Gazoph. «Això és una mort».
|| 3. a) Mort civil: privació de drets civils amb què es castiga una persona, considerant-la com si no existís per a la societat. b) Mort de l'ànima: pecat mortal.—c) Mort eterna: condemnació a l'infern.
|| 4. fig. Destrucció, anihilament. «La nova llei d'imposts significa la mort de la indústria».
    Loc.—a) Mort i passió: la passió i mort de Jesucrist i dels seus màrtirs. (Es curiós que generalment es diu mort i passió, i no passió i mort). Abduys, sant Pere i sant Pau, en lo jorn present prengueren mort e passió, Sermo St. Pere. Lo fill de Déu per los peccats nostres pres mort e passió, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 5.—b) A mala mort, o De mala mort: per mort violenta. Tots los veren en lurs dies morts a mala mort, Eximenis Dones 28 (ap. Aguiló Dicc.).—c) De mort: que produeix la mort; hiperbòlicament, Que produeix greu trastorn. Va produir aquell terror de mort, Rosselló Many. 32. Me fé avorrir de mort a la senyora Catalina, Maura Aygof. 15.—d) De mala mort: d'ínfima qualitat. Diu que axò era un procuradoretxo de mala mort, Aguiló C., Rond. de R. 9. Un llogaret de mala mort, Penya Mos. iii, 117.—e) A les portes de la mort: molt pròxim a morir.—f) Tenir la mort a la gola, o Anar amb la mort a la gola: estar en perill imminent de mort o en gran estretor de recursos.—g) Veure's la mort darrera l'orella: veure's en perill greu de mort.—h) Tornar de mort a vida: sentir-se reviure després d'un greu perill o d'una situació molt anguniosa.—i) Fins a la mort: amb constància perpètua, perseverant fins a la fi.—j) Entre la vida i la mort: en gran perill de morir.—l) Fer mort i vida a un lloc: estar-hi constantment.—m) Semblar que va a cercar (o buscar) la mort, o que va a la mort: anar massa a poc a poc.
    Refr.—a) «La mort mai té culpa»: significa que, al dir de la gent, la mort de qualsevol persona s'atribueix a una causa immediata (accident, malaltia, etc.), i no al precepte ineludible de morir. També es diu, en el mateix sentit: «Mort, no vinguis que excusa no tinguis».—b) «No hi ha mort sense atxaca, ni llinatge sense taca»: és una ampliació del refrany anterior (Mall.).—c) «La mort és filla d'Igualada: no fa torta ni marrada»: vol dir que passa per tot (Gaià).—d) «La mort és un desengany de la vida»: significa que la consideració de la mort ens convenç de la fragilitat i insignificància de la vida.—e) «Tal la vida, tal la mort»: vol dir que la manera de morir, en quant a l'ànima, sol esser un reflectiment de la manera com s'ha viscut.—f) «La mort és certa, i l'hora és incerta».—g) «La vida és curta, la mort és certa».—h) «La mort i la vida, Déu la té»: es diu per indicar la necessitat d'estar previnguts i tenir les coses arreglades per a un cas de mort sobtada.—i) «La mort no perdona ningú»; «De la mort ningú s'escapa, encara que sia Papa».—j) «Mengem i beguem, que a la mort ja arribarem»: recomana aprofitar bé la vida, ja que la mort és segura.—l) «No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor»: vol dir que en els casos més trists hi ha qui s'alegra, i en els més joiosos hi ha qui s'entristeix.—m) «Qui la mort d'altri espera, la seva veu primera» (o «li és primera»): significa que no podem fer comptes damunt el benefici que puguem tenir de la mort d'altri, perquè estam exposats a morir abans que ell.—n) «Mort i venda, tot ho trenca»: vol dir que la mort i la venda són irrevocables.—o) «Contra la mort no hi ha res fort»; «Contra el mal de la mort no hi valen metges»; «Quan arriba la mort, no hi ha remei en cap hort»; «Quan el mal és de mort, les medecines són metzines».—p) «Tot té remei, fora la mort».—q) «Què en som jo, de sa mort d'En Berga!»: exclamació per a manifestar la nostra innocència o no intervenció en un assumpte del qual es parla (Mall.).—r) «Malaltia llarga, parenta de la mort».—s) «Bona nit i bona hora; vingui la mort quan sigui hora».—t) «Cada un va naixent, i la mort ens va empenyent».—u) «Vagis dret, vagis tort, sempre de cara a la mort».—v) «Casa composta, la mort a la porta»: vol dir que moltes vegades, en haver fet una casa nova o en haver-la arreglada al nostre gust, ens morim sense temps de gaudir-ne.—x) «No hi ha casament pobre ni mort rica» (Mall.).
    Fon.: mɔ́ɾt (pir-or., or., occ., val., eiv.); mɔ̞́ɾt (mall., men.); mɔ́lt (alg.).
    Etim.: del llatí mŏrte, mat. sign.

2. MORT, MORTA part. pass., adj. i subst. m. i f.
I. || 1. part. pass. de morir; cast. muerto. En gramened en terrero que eren morts en lur poder, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). En R. e en G. de Muntcada són morts, Jaume I, Cròn. 108. Una dona era morta de part, Llull Blanq. 19. Depuix que'l rey en Jacme fo mort, Muntaner Cròn., c. 29. Sa teva dona s'és morta, Ruyra Pinya, ii, 26. Com a part. pass. de morir, en català clàssic el mot mort portava l'auxiliar esser, com es veu pels exemples transcrits. Si portava l'auxiliar haver, tenia i té el valor de part. pass. del verb matar, com veurem per l'accepció següent.
|| 2. part. pass. de matar; cast. muerto, matado. Si pren om penitència... d'om que aia mort, Hom. Org. 5. Un hom qui hauia mort un caualler a gran tort, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Los cathalans com hagren morta tota la gent, Muntaner Cròn., c. 287. Digues si has mort negú, Eximenis Conf. 10. Ma muller, la qual... una serpent ha morta ab son verí, Metge Somni iii. Qui ha mort mon fill?, Canigó ix.
|| 3. adj. Que ha cessat de viure; cast. muerto. Y molts que n'hi havia de morts, Pere IV, Cròn. 318. Hòmens morts no parlen, Metge Somni i. Si aquells gegants deformes que deixa morts en terra li surten dins la mar, Atlàntida ii. Y sos fills, que eren morts, anomenava, Costa Trad. 13. Les bèsties vénen al baf de la carn morta, Alcover Poem. Bíbl. 74.
|| 4. subst. m. i f. Cadàver, i especialment cadàver humà; cast. muerto. Que nul capelà no cant II misses lo iorn si cors de mort no y era present, doc. segle XIII (Miret Templers 543). Los morts tornaren vius, Llull Cont. 321, 17. Resucità el tercer dia d'entre'ls morts, Boades Feyts 23. Terrosa i balba com una mà de mort, Ruyra Parada 11. Tocar de mort o a morts: sonar les campanes per anunciar la defunció d'algú. Si peguésseu relliscada, potser faríeu tocar a morts, Massó Croq. 76. La campana... tocava de mort, Orlandis Poes 5. Dia dels morts: el dia 2 de novembre, commemoració dels fidels difunts. L'endemà de la festa dels Mortz, doc. a. 1310 (RLR, x, 60). Es dissapte dels Morts l'enterraren, Maura Aygof. 194. Fer el mort: sostenir-se surant un nedador en posició supina damunt l'aigua.
II. adj.
|| 1. Mancat de vida o de capacitat per a obrar, per a produir; cast. muerto. Carn morta de una nafra: Caro emortua, caro tabefacta, Lacavallería Gazoph. Se despullaven del últim fullam qui les queya just tires de pell morta, Galmés Flor 48. Aigua morta: aigua que no corre o que duu molt poca força de corrent. Llengua morta: llengua que ja no es parla. Lletra morta: llei o convenció escrita que no és observada, que resta sense efecte. Capital mort: cabal que no dóna cap benefici Punt mort: posició de dues peces articulades en què l'una no pot donar impuls a l'altra. Retrau mon senyor sent Jacme, que fe sens obres morta és, Jaume I, Cròn. 1. Amable fill, quaix morta és sauiea, caritat e devoció. Llull Felix, pt. i, c. 1. Fins que lo mal sia mort, MS Klag, segle XIV, 7. El vianant... no descobreix més que una selva morta, una terra encendrada, Ruyra Flames 25.
|| 2. hiperb., Mancat de vivacitat, d'agudesa; cast. apagado, muerto. Besaua-li la boca e'ls ulls, mirant la sua cara tan morta e tan alterada, Villena Vita Chr., c. 206. Seran vagues y mortes mes mirades, Collell Flor. 129. Sa conversa anava morta, Roq. 9. «Tu em tires per injuría | que som morta de color; | estimat, això és s'amor | que em turmenta nit i dia» (cançó pop. Mall.). Les cases s'esblanqueïen sobre el blau mort de les muntanyes, Ruyra Pinya ii, 16. Hores mortes: hores de fastidi, d'inacció, de manca de delit. Durant aquelles hores mortes, Galmés Flor 12.
|| 3. hiperb., Molt afectat d'una sensació o efecte depriment; cast. muerto. «Estic mort de son» (de fam, de set, de por, etc): tinc molta son (fam, set, etc.). Mort de pahor, Serra Gèn. 23. D'aquell castellà que, stant mort de fam, Proc. Olives 455. Vehent-me mort de fret, Vent. Pel. 3. Estava morta de vergonya, Ruyra Pinya, ii, 14. Va donar a un mort de fam un forc de cebes, Ruyra Parada 41. Estar mort per algú o per alguna cosa: estar-ne molt enamorat.
|| 4. Extremadament fatigat. Cansat y mort de jugar, Ignor. 1. Hi arriben morts y cansats es vius que demunt s'espatla els hi traginen, Roq. 44.
III. m.
|| 1. Talec ple de pasta de sobrassada (Manacor).
|| 2. Part dura i còrnia de la pota del cavall, insensible al tacte (Ribes de Freser).
|| 3. Conjunt d'olives embolicades dins una borrassa per a portar-les a casa (Segarra, Urgell).
|| 4. Safareig de l'almàssera, al qual van a parar les morques, aigua i altres residus de l'elaboració de l'oli (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 5. Àncora d'una sola grapa, fondejada i sòlidament subjecta a una boia per a amarrar-hi les embarcacions; cast. cuerpo muerto. També pot esser el mort una peça de ferro o de pedra viva, sense forma d'àncora. Mestre Llauna horabaxet s'amarrava en es mort en mitx des Portitxol, Roq. 31.
|| 6. Piló, boia, anella o altre punt fix per a amarrar-hi embarcacions en un port; cast. cuerpo muerto.
|| 7. Persona o cosa d'escassíssim valor, que no serveix per a res o de què no se'n pot treure cap profit; cast. muerto. «La màquina que has comprat és un mort; no en faràs res de bo». Fent-los pagar per nous a la Companyia que funda ell mateix per endossar li el mort, Oller Febre, i, 96.
|| 8. Deute inveterat (mall.). «Aquest té un bon mort a ca-meva, i no l'enterra mai».
    Loc.—a) Cridar algú viu o mort: ordenar la seva detenció o presentació, sia en vida, sia després de matar-lo.—b) Quedar mort: quedar molt sorprès o esporuguit.—c) Estar mig mort, o més mort que viu: estar molt mancat de vitalitat, sia per fam, sia per por, per dolor, etc. Magdalena que staua més morta que viua prenia esforç per ajudar a la Senyora, Villena Vita Chr., c. 214.—d) No trobar algú mort ni viu, o No comparèixer mort ni viu: no trobar o no aparèixer algú en cap manera. No'l trobaren mort ne viu, Desclot Cròn., c. 2.—e) Per a mi, com si fos mort: es diu per expressar una total indiferència respecte d'algú.—f) Tenir-se per mort: tenir gran por de morir; creure's en perill imminent de morir. Lauors Tirant se tingué per mort e demanà confessió, Tirant, c. 452.—g) Haver-hi com d'un mort a un viu: haver-hi gran diferència entre una cosa o persona i una altra.—h) No tenir on caure mort: esser molt pobre, estar completament mancat de béns de fortuna. Tu ets un trist missatge que no tens a on caure mort, Alcover Cont. 9.—i) Callar com un mort: no dir absolutament res. Jo et prometo callar com un mort, Ruyra Parada 58.—j) Dormir com un mort: dormir molt profundament.—l) Carregar a algú el mort: carregar-li la responsabilitat o els inconvenients d'una cosa. Ara et vindràs a exclamar i tiraràs el mort damunt dels que hem patit, Oller Febre, ii, 276.—m) Fer riure un mort: esser molt graciós, fer riure tothom amb els seus acudits.—n) Riure's del mort i del qui el vetlla: burlar-se de tothom.—o) Fer ballar un mort: treure a ballar una noia que va feixuga i balla malament.—p) Mal caigui mort!: fórmula de jurament o imprecació d'impaciència, d'asseveració.—q) Pàl·líd com un mort: extraordinàriament pàl·lid.—r) Pesar com un ase mort: esser excessivament feixuc.
    Refr.—a) «No és mort qui encara alena»: es diu per significar que encara no s'ha perdut completament l'esperança d'una cosa.—b) «Quan fou mort, lo combregaren»; «Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal»; «Quan fonc mort, cridaren credo»: es diuen referint-se a l'actuació tardana respecte d'algú o d'alguna cosa.—c) «Després d'es mort, vendran ses antorxes»: vol dir que les coses han de venir per llur orde degut.—d) «Després de mort, ni vinya ni hort»: significa que les coses han de fer-se en temps oportú, i no quan ja no hi són a temps.—e) «Qui té mort a casa, no va a plorar a casa dels altres»: es diu per excusar els qui no atenen a coses d'altri perquè tenen prou que fer a casa llur.—f) «Home mort no parla»: es diu per significar que d'un difunt es pot parlar malament sense por que ell contesti ni es defensi.—g) «Mort jo, mort tothom»; «Mort jo, els altres que es componguin»: expressa la despreocupació respecte a la sort dels altres.—h) «Mort el gos, morta la ràbia»; «Morta la cuca, mort el verí»: expressen que desapareix l'efecte en haver llevat la causa.—i) «Qui és mort, que jegui»; «El mort, al sot; i el viu, al rebost»; «El mort, a la fossa, i els vius a la roba» (o «i els vius a la taula»): signifiquen que els sobrevivents solen fer poc cabal dels morts, i procuren donar-se bona vida.—j) «Diu el mort al degollat: ¿Qui t'ha fet eixe forat?» (val.); «Diu lo mort al degollat: ¿Qui t'ha tan mal adobat?» (Torra Dicc.), o «¿Qui t'ha tan mal aparellat?»: es refereix als qui es fixen en els defectes dels altres i no veuen els seus propis.—l) «A les tres, mort o pres»: vol dir que a la tercera vegada ja no es pot triar, o ja no hi ha remei.—m) «Val més un de mort que molts de ferits»: vol dir que cal resignar-se a un mal petit per evitar mals més grossos.—n) «Entre morts i ferits, tres carros buits»; «Un mort, quatre ferits i les butxaques plenes»: vol dir que l'assumpte de què es parla no té importància, o que les amenaces que es fan no es solen complir.—o) «Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents»: vol dir que la gent no sol recordar-se ni dels difunts ni dels que estan lluny.—p) «A morts i a anats, records passats»: té el mateix significat de l'anterior.—q) «Als morts, millor que un, els porten dos»: es diu referint-se a les malalties greus o inguaribles, en les quals els metges demanen consulta.—r) «Un mort a la primeria gasta més diners que en vida»: vol dir que les despeses produïdes per una defunció són molt grosses.—s) «Qui amb les sopes beu, quan és mort no hi veu».—t) «Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat»: vol dir que les plantes i les persones, quan són velles, no han de canviar de clima, perquè no arriben a adaptar-s'hi.—u) «Dolor de dona morta, fins a la porta»: suposa que la mort de la muller no es plany sinó molt poc temps.—v) «Els morts deixen, i els vius regeixen»: significa que la darrera voluntat és més o menys respectada segons la bona voluntat i escrupolositat dels sobrevivents encarregats de complir-la.—x) «Els morts obrin els ulls als vius»: vol dir que els vius s'aprofiten de l'experiència dels difunts.—y) «Quan és mort, no hi valen medecines»: vol dir que els remeis tardans són ineficaços.—z) «Més val tort que mort»: indica que cal resignar-se a un mal petit per evitar-ne de més gros.—aa) «Gàbia nova, ocell mort»: es diu per aquells casos en què, havent construït una casa nova, el propietari es mor.—bb) «A l'home que és mort, no li cal fer longa esperança» (Tirant, c. 213).—cc) «Tu que l'has mort, porta'l al coll»: es diu per indicar que cal carregar la responsabilitat i els resultats d'una acció damunt el qui l'ha executada.
    Fon.: mɔ́ɾt (pir-or., or., occ.); mɔ̞́ɾt (val., bal.); mɔ́lt (alg.).
    Intens.: mortet, -eta; mortàs, -assa; mortot, -ota.
    Etim.: del llatí mŏrtŭu, mat. sign. I.