Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mortificar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MORTIFICAR v. tr.
|| 1. Privar de vitalitat; cast. mortificar. La qual calor és digesta e mortifficada com és passada per tots los altres elements, Llull Felix, pt. iv, c. 1. O quant gloriosa virtut és pietat, perque la fe sens ella és mortificada, Eximenis Scala. Si aprés de la cura hi neixen pells mortificades, Dieç Menesc. ii, 50.
|| 2. Castigar el cos amb austeritats per fer penitència; cast. mortificar. Ahont son cos mortificava, Penya Poes. 332. Dins sa vida mortificada i penitent, Aurora 227.
|| 3. Molestar fortament, especialment en l'amor propi; cast. mortificar. Restà mortificat tot lo poble ohint d'Isop tan adolorides paraules, Isop Faules 17. Vós me mortificau quant me lloau, Lacavalleria Gazoph. No deia ni paraula per no mortificar la seva mestressa, Plana Sta. Mar. 187.
|| 4. Molestar en general; produir molèstia; cast. molestar, incomodar. Teniu rugay enfadós que en sa nit vos mortifica?, Roq. 14. a) refl. Prendre's una molèstia; cast. molestarse. Idò se mortifich, que mos importa que conversem, Ignor. 55. Mortifica't a passar la vista per damunt aquests esborranys, Ignor. 13. Pel temps que s'hi té d'estar, que es mortifiqui, Vilanova Obres, xi, 114. No us mortifiqueu a explicar-m'ho, Ruyra Pinya, ii, 72.
    Fon.:
muɾtifiká (or., men., eiv.); moɾtifiká (occ., mall.); moɾtifikáɾ (val.); moɾtifiсá (Palma, Manacor).
    Etim.:
pres del llatí mortificare, mat. sign. || 1 (compost de morte ‘mort’ i -ficare ‘fer’, és a dir, ‘fer la mort’, ‘produir la mort’).