Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mossa
veure  2. mossa
veure  3. mossa
veure  4. mossa
veure  mòssa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOSSA (ant. escrit també moça). f.
I. || 1. Noia gran, xicota (or., occ., val.); cast. moza, muchacha. Omplint la buida bossa | la vostra real moça | dins en Saragossa | pendrà corona, Turmeda Prof. xxxix. E com se pot fer que Déus, lo qual cel e terra no poden tenir, que'l tingués ventre de una moça?, Sermons SVF, ii, 227. Aquexa mossa m'ha malmès la vista, Vilanova Obres, xi, 65. La mossa major: la germana segona quan passa a ocupar el lloc de la gran que es casa (Pla d'Urgell). Bona mossa: dona jove i ben plantada. Aquelles bones mosses altes, ben fornides y tayades, del meu temps, Ignor. 10.
|| 2. Fadrina, dona no maridada (Tremp, Ll.); cast. soltera. «La Ramoneta encara és mossa».
|| 3. Serventa, minyona que serveix sota les ordes d'algú; cast. moza, criada. Diu que vós no semblau sinó moça d'ostal, que sou donzella ab molt poca vergonya, Tirant, c. 200. Na Sarrahí | no requerí | fer emprenyar | sa moça Agar | dejús sa falda?, Spill 8723. No deixes senyorejar la serventa y que la senyora sia moça, Cordial 20. Especialment: a) Aprenenta, noia que treballa a les ordes d'una mestressa, especialment cosidora (mall.); cast. aprendiza.
|| 4. En certs jocs de cartes, la darrera passada; cast. moza.
|| 5. Mossa verda: cornamusa (Amades Corn. 11).
II. Nom de diferents peces o objectes destinats a sostenir o subjectar alguna cosa, o que per llur forma recorden la d'una criada.
|| 1. imatge  Forqueta de ferro muntada verticalment damunt un pilonet o sobre els trespeus, i que serveix per a sostenir el mànec de la paella quan aquesta està al foc (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Bages, Moianès, Urgell, Segarra, Camp de Tarr.); cast. asnillo.
|| 2. Capfoguer (Gir., Empordà, Garrotxa, L'Ametlla); cast. morillo.
|| 3. Suport de ferro d'alçada graduable, que els ferrers tenen per a sostenir les peces llargues de ferro que es treballen en la fornal o damunt l'enclusa (or., occ., val.); cast. caballete.
|| 4. Braç o mànec de ferro que parteix de la paret de la llar i acaba en un anell ample damunt el qual es posa el plat o cassola d'on han de prendre la vianda els qui mengen al voltant de la llar; com que el dit braç és giratori, els qui se'n serveixen no necessiten moure's de llur seient en el caixabanc, perquè el plat se'ls acosta o separa a voluntat (Tremp, Balaguer, Urgell).
|| 5. Rodona de ferro que va subjecta al ferro del balcó i serveix per a sostenir el càntir, un test de flors, etc. (Massalcoreig).
|| 6. Cadascuna de les dues peces de pedra o de fusta damunt les quals descansa el banc del molí d'aigua (St. Feliu de P.).
|| 7. Les peces de ferro amb què la serra és subjectada al jou, en l'antiga serradora de fusta (Alós, ap. Volkst. Kult. Rom. xi, 30).
|| 8. Tros de mànec quadrat que es fica dins l'ullera de les eines en manegar-les (Hospitalet).
|| 9. Eina d'espardenyer que serveix per a cloure les espardenyes (Sta. Col. de F., ap. Aguiló Dicc.).
|| 10. La botifarra més grossa que es fa del porc, farcida de ceba, sang, pa i greix (Pont de S., Esterri d'Àneu, Sort).
|| 11. pl. Trespeus de la llar (Ross.); cast. trébedes. (Cf. el II || 1 d'aquest article).
    Cult. pop.
A la mossa de la rossa, tira-li coça: nom d'un joc de nois en què es posen formant rodona, agafats de les mans, i procuren pegar coces al qui para, que resta fora de la rodona fins que aconsegueix d'agafar-ne un dels qui la formen, el qual passa a ocupar el seu lloc.
    Refr.
—a) «Mossa de faldada, és la més cara» (Griera Tr.).—b) «Si vols esser malparlada, sigues dida o mossa de soldada» (ibid.).—c) «Ni mossa d'hostal, ni vinya prop de camí ral»; «Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren»: significa que les mosses d'hostal solen esser molt desimboltes.—d) «Mala nit i parir mossa»: es diu referint-se a una cosa que ha costat molt i ha donat poc resultat.—e) «Bé guisa la mossa, però millor la bossa»: significa que en el bon menjar no intervé tant l'habilitat del cuiner com l'abundància d'ingredients.—f) «Qui té mosses de soldada (o de faldada), té la casa foradada»: significa que moltes noies de servei solen despullar la casa on serveixen.—g) «L'oració tocada, la mossa retirada»: vol dir que les noies han d'estar retirades del carrer quan ve la nit.—h) «Mossa de cap desimbolt, mai espera bona sort».—i) «¿Saps on són les mosses? A la cort, que tiren coces»: ho diuen les noies quan algú les anomena «mosses», nom que generalment consideren despectiu (Llofriu).
    Fon.:
mósə (pir-or., or., bal.); mósɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Priorat, Gandesa); mósa (Andorra, Esterri, Bonansa, Pont de S., Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: mossassa, mossarra, mossarrassa.—b) Dim.: mosseta, mossetxa, mosseua, mossica, mossiua, mossarrina.—c) Pejor.: mossota.
    Etim.:
probablement del cast. moza, mat. sign. I. Si el castellà moza ve del llatí mŭstĕa ‘mostosa, fresca, tendra’, com sembla probable (cf. REW 5779), sembla segura la procedència castellana del nostre mossa, perquè un mŭstĕa passat directament del llatí al català hauria donat moixa i no mossa.

2. MOSSA f.:
V. mòssa.

3. MOSSA adj. f.
Arada mossa: l'arada de ferro (or., occ.).
    Fon.:
mósə (or.); mósa, mósɛ (occ.).
    Etim.:
cal descartar l'etimologia mŏrsu, ‘mossegada’, que s'ha proposat en BDC, xi, 89; la o de mossa en el nom arada mossa no és oberta (com ho seria si vingués de mŏrsu), sinó o tancada, i per tant, sembla relacionable més aviat amb mossa art. 1 (cast. moza).

4. MOSSA topon.
Possessió situada en la regió de Lluc (Mall.).
    Fon.:
mósə (mall.).
    Etim.:
de l'àrab Musa, nom propi de persona (cf. el nom de Valldemossa, que en els documents antics apareix escrit Vall de Mussa).

MÒSSA f.
|| 1. Osca; buit produït en el tall d'un instrument; cast. muesca, mella. Y anquel mur feyen forats e mossas, Francesc Ferrer (Cançon. Univ. 298).
|| 2. Buit practicat en una cosa per encaixar-n hi una altra; cast. muesca, ranura. Mòssa de la bacina de barber: el buit que té la vorera de la bacina per a encaixar-hi el coll del qui s'afaita; cast. gargantil. Mòssa d'una bossa de plata: minvada que fan els tels de la bossa, a cada cap; en la mòssa de dalt es posa el tancador, i en la de baix es clou la bossa (Mall.). Mòssa de l'escut: buit semicircular que tenia la vorera de l'escut d'armes. Lo braç dret no deixe anar penjant, mes porte la mà posada del escut sobre la mossa, Menaguerra Cav. 13. Fer mòssa a un plat d'arròs: llevar-ne molt, menjar-ne molt (Eiv.).
|| 3. imatge  Peça de fusta gruixada, amb una escotadura en mig, que serveix per a fer-hi tascons o subjectar-hi peces que s'hagin de picar o treballar amb l'aixa; cast. picadero.
|| 4. Cadascuna de les dues fustes, de la mateixa figura que el pantoc d'un bot o llanxa, damunt les quals es col·loquen les dites embarcacions a bord d'un vaixell (Barc.).
|| 5. Peça de fusta gruixada, corbada per la part superior, damunt la qual descansen els mastelers i vergues de respecte d'un vaixell (Barc.).
    Fon.:
mɔ́sə (pir-or., or., eiv.); mɔ́sɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Falset, Gandesa, Alcoi); mɔ́sa (Andorra, Esterri, Pont de S., Bonansa, Calasseit, Tortosa, Morella, Cast., Val.); mɔ́sɔ (Al.); mɔ̞́sə (mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: mossassa, mossarra.—b) Dim.: mosseta, mossetxa, mossel·la, mosseua, mossiua, mossarrina.—c) Pejor.: mossota.
    Etim.:
del llatí mŏrsa, ‘mossegada’.