DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOSSEGAR v. tr.: cast. morder.
|| 1. Agafar i estrènyer amb les dents. Teniu advertència que los verros no convèrsien ab les verres prenys, perquè les mosseguen y les fan gastar, Agustí Secr. 171. El goç de cada remat se llença atrevit a mocegar-los les cames, Massó Croq. 20.
|| 2. Adherir-se una cosa a una altra produint-li una constricció. «Les sabates em mosseguen»: les sabates m'estrenyen el peu, produint-hi lesió.
|| 3. fig. Atacar acerbament de paraula. Vós no sabeu dir una paraula sens mossegar a algú. Lacavalleria Gazoph.
|| 4. fig. Treure profit d'alguna cosa; robar (Barc.).
|| 5. fig. En l'ofici de forner, demanar un fadrí a l'amo a la bestreta (Voc. tecn. fleq.).
    Loc.—a) Mossegar-se els llavis (o els morros): reprimir-se les ganes de parlar o de riure; estar desitjós de dir paraules aspres, i haver-se'n de reprimir. Amb quimera mossegant-se el llavi, Canigó i.—b) Mossegar-se la llengua: reprimir-se les ganes de parlar, per discreció. Parexia que eren lletraferits y que no es mossegaven gayre sa llengo, Ignor. 17. c) Mossegar-se els punys: estar molt impacient o afamegat.—d) Mossegar l'ham: deixar-se enganyar.—e) Mossegar ferro: estar molt irritat (Cast.).—f) Dau-li es dit, veiam si mossega! (Mall., Men.); Poseu-li el dit en la boca, a vore si mossega! (Val.): es diu referint-se a algú que és tractat de beneit o innocentot sense esser ho gens.
    Refr.—a) «Ca que lladra, no mossega»: significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal.—b) «El gos foll, fins mossega l'amo».—c) «Llops amb llops no es mosseguen»: vol dir que les persones del mateix ofici o que tenen interessos comuns no es solen perjudicar gaire.—d) «Alguns se n'entren llepant i se n'ixen mossegant»: significa que els resultats de les nostres accions ens fan canviar d'opinió i de procediments—e) «La dolor mossega de traïdor»: es refereix al dolor reumàtic.—f) «Quan m'ha mossegat, me llepa»; es diu referint-se als qui procuren dissimular el mal que han fet.
    Fon.: musəɣá (or., men., eiv.); moseɣá (occ.); moseɣáɾ (val.) mosəɣá, mosəʝá (mall.).
    Etim.: del llatí morsicare, mat. sign.