DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOSTRA f.: cast. muestra.
I. || 1. Acció i efecte de mostrar. E tots aquells embans... qui veden la mostra dels draps, trencaren e pecejaren, Llull Blanq. 76, 4. Vaent-lo ab mostres de tanta passió, Paris e Viana 14. Per donar mostra de sa eruditió, Ordin. Univ. 1596, fol 40. Te dóna mostres de bona amor, Penya Mos. iii, 125. Un honorable caputxí, amb el qual tots es desfeien a obsequis i mostres de respecte, Ruyra Flames 144.
|| 2. Parada, desfilada de gent d'armes per a recomptar-la, per a examinar-la, o per a exercitar-la. Quant tornen de la guerra, que tornen fer mostra de lurs cavals, doc. a. 1309 (RLR, viii, 66). Fo presa mostra dels CXXXV bacinets, Ardits, i, 66. Aquest dia se pres mostra dels hòmens d'armes en l'arenal de Sant Daniel, doc. a. 1409 (Anuari IEC, v, 640). Par affecte de passar mostra y resenya axí de infantaria com a la cavalleria, doc. a. 1700 (BSAL, xxiv, 239).
|| 3. Exhibició de mercaderies per a donar-les a conèixer als possibles compradors.
|| 4. Aturada que fa el gos quan veu la caça. Ca de mostra: el que, en veure o ensumar la caça, s'atura, com si la mostrés al caçador. Puxe cassar o fer cassar ab hun ca de mostra, doc. a. 1397 (BSAL, xxiv, 58). Cans podenchs de mostra, doc. a. 1442 (BABL, i, 382).
II. Objecte que s'exhibeix i que indica la presència, qualitat, manera d'esser, etc., d'alguna cosa. Per la mostra: jutjant per l'exemplar que se'n veu. Si ell és d'aquests que fan tals mesures, | que prou per la mostra també no u descrech, Proc. olives 370.
|| 1. Tros, petita quantitat o exemplar d'una mercaderia, que es mostra per a fer-ne conèixer la qualitat. Vèurer si se trobaria roba de or de la mostra de la roba de or del pontifical blanch, Actes Cap. Seu Mall., a. 1747, fol 115 vo. Fira de mostres: gran instal·lació en què s'exhibeixen exemplars de diferents mercaderies per donar-les a conèixer a un públic nombrosíssim, atret per la magnificència de l'exhibició. a) En carboneria, els trossos de carbó més granat que el venedor posa en la capa superior del sarrió, immediatament sota l'embalatge (St. Hilari SC).—b) En l'ofici d'oller, la greixonera que es treu del forn amb el ganxo per veure si està bé de cuita (Mall.). Si la mostra està bé, es solen resar una partida de parenostres i salves i després es convida a menjar algunes figues seques i a beure un glop d'anissat.
|| 2. Exemplar que s'ha de copiar o imitar (escrivint, pintant, obrant moralment, etc.). Promet de fer lo dit retaula segons la compositió de la mostra, doc. a. 1499 (BSAL, viii, 381). Forma e manera de una mostra o trassa que lo dit mestre Damià Forment..., doc. a. 1527 (Est. Univ. xiii, 457).
|| 3. Signe convencional que es posa en una botiga o altre establiment comercial per indicar allò que hi venen.
|| 4. El cap de peça de les teles o draps, on es posa la marca, la classificació, etc. Un joc de coxineres ab mostra blava, doc. a. 1770 (Aguiló Dicc.).
|| 5. Dibuix teixit o estampat a la roba. Un albernú blau e una merlota, tot embotonat ab mostres de satí carmesí, doc. a. 1515 (Miret Templers 572).
|| 6. Combinació de cuiros de diferents colors o entreteixits de fils variats en els guarniments del bestiar, perquè siguin més bonics i vistosos (Barc.).
|| 7. Dibuix en relleu practicat a un cascavell per fer-lo més bonic (Barc.).
|| 8. Mostra de sostre: relleu o motllura que es fa en un sostre per donar-li més bellesa; cast. artesón. Mostres de sostre, Lacunar, Torra Dicc.
|| 9. Flor de l'olivera, del garrofer, del cep i d'altres plantes, en el seu estat inicial (Urgell, Gandesa, Ribera d'Ebre, val., Muntanya de Mall.); cast. cierna. La mostra de les vinyes és molt bunica, Lacavalleria Gazoph.
|| 10. Feix de manades de cànem posat al sol perquè s'assequi (Inca, Muro).
|| 11. Manat gros i ben compost de llenya de pi, que el llenyater fa per a dur-lo a cremar en els forns (Marratxí).
|| 12. Mostra de dona: menstruació (Ribera del Flamisell).
    Refr.—a) «Blat, a mostra; vi, a tast»: significa que la qualitat del blat es coneix mirant-lo, però la del vi s'ha de conèixer tastant-lo (Rosselló).—b) «Mostra lleganyosa, fornada dubtosa»: ho diuen els ollers referint-se a la greixonera de mostra com a indici de la qualitat de la fornada (Mall.).—c) «La mostra d'abril per mi, la de maig per ton germà, i la de juny per ningú»: es diu referint-se a la mostra de l'olivera, que no convé que sia tardana (Móra d'Ebre).—d) «Mostra de febrer, ompli el celler» (Altea).
    Fon.: mɔ́stɾə (pir-or., or.); mɔ́stɾɛ (Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Alcoi); mɔ́stɾa (Andorra, Esterri, Pont de S., Tortosa, Cast., Val.); mɔ̞́stɾɔ (Al.); mɔ̞́stɾə (Mall., Men.).
    Intens.: mostreta, mostretxa, mostreua, mostrassa, mostrota.
    Var. ort. ant.: monstra (Pere IV, Cròn. 349).
    Etim.: derivat postverbal de mostrar.

2. MOSTRA f.
Ambosta (Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, Amposta, L'Ametlla).
    Etim.: de mosta, mat. sign., modificat per influència de mostra art. 1.

3. MOSTRA f.
Rellotge de butxaca (Conflent, Isil).
    Etim.: pres del fr. montre, mat. sign.