DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOT m.
|| 1. So articulat o conjunt de sons articulats que expressa una idea i es pren com a última unitat independent del discurs; cast. palabra, vocablo. Com lo trobador cové de necessitat que tenga son enteniment e son remembrament e son voler als mots e al so e a la cansó que vol atrobar, Llull Cont. 352, 30. Gint parlar és dir bells mots e bones rahons, Jahuda Dits, c. 4. Amb un sol mot quedaren entesos, Víct. Cat., Ombr. 25. Sense que sortís un sol mot de sos llavis, Pons Com an. 71. I els que dormien, | sens dir un mot finaren degollats, Alcover Poem. Bíbl. 63.
|| 2. per ext., a) Sentència, frase. Entenem per ueritat aquest mot que diu la escriptura, Jaume I, Cròn. pròl.—b) Vers de cançó (en llenguatge popular, Mall.). «Una cançó ben dictada, | de quatre mots està bé; | de cinc i de sis també, | i de set ja és codolada» (cançó pop. Mall.). «De cançons de quatre mots, | molts n'hi ha que en saben fer; | ell s'ase d'es pareier | s'altre dia en fé per tots» (cançó pop. Mall.).
    Loc.—a) No fer dos mots a una cosa: no posar-hi cap objecció (mall.).—b) Dir els quatre mots de la veritat: parlar francament, sense eufemismes.—c) Fer un mot o quatre mots de lletra: escriure una carta curta.—d) Mot a mot, o Mot per mot: de paraula en paraula, sense deixar cap mot. Curial anà a casa de Melchior e mot per mot ço que la Güelfa dit li hauia li descobrí, Curial, i, 8. Comptà-li lo somni mot a mot, ibid. i, 26.—e) No poder treure o arrancar un mot, a algú: no poder-lo fer parlar.—f) No tornar mot: no tornar resposta. E com son germà lo y hagué dit, lo rey no li tornà mot, Flos Sanctòrum, a. 1494 (ap. Aguiló Dicc.).—g) Agafar o Prendre al mot, o del mot: exigir a algú que compleixi allò que ha ofert. Jo vos prench al mot, jo compro al ò al preu que vós voleu, Lacavalleria Gazoph.—h) Esser el darrer mot del credo: esser el de més poca importància. En Belluguins... era el derrer mot del credo, Galmés Flor 11.—i) Haver-n'hi (d'una cosa) més que mots a matines: haver-n'hi gran nombre (Mall.).—j) No dir un mot de bé: no resar gens (Vallès, Penedès).
    Fon.: mót (or., occ., val., bal.).
    Intens.:—a) Augm.: motàs, motarro.—b) Dim.: motet, motetxo, motel·lo, motengo, motingo, motarrí.—c) Pejor.: motot.
    Sinòn.:— || 1, paraula, vocable.
    Etim.: del llatí vg. muttu, mat. sign. || 1; «muttum gru» apareix en el Corpus Glossariorum Latinorum, ii, 132 (cf. A. Graur en Rom., liii, 200).

2. MOT m.
Marge o relleu de terra, de canyes i de buscalls, que serveix per a deturar o desviar l'aigua d'un rec (pir-or.).
    Fon.: mót (Rosselló, Rocabruna).

MÒT m.
Embalum, grandària (Blanes, Pineda); cast. bulto. «Si el teu vestit fa poc mòt, encara em cabrà al bagul». (V. mota).
    Fon.: mɔ́t (or.).