Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mota
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOTA f.
I. || 1. Munt de terra i pedres, usat per a assenyalar una partió (Gironès) o per a tancar un espai de terreny (Gir., Empordà) i sobretot per a defensar un tros de terra contra les avingudes d'un riu o torrent (Empordà); cast. ribazo, malecón. Començaren de ficar en la heretat d'en Guillem Sanç una fita més auayll d'una mota de figuera a calç de la paret, doc. a. 1328 (BSCC, xiii, 158). Mota, o munt de terra alt y llarc que's fa en los camps, o per tancar e per guardar de aygua: Hoc coma, tumulus, ager, Pou Thes. puer. 56.
|| 2. Vorera, cavalló que limita lateralment el llit d'una séquia (Sueca); cast. orilla.
|| 3. Tros de terreny inculte enmig d'altres terres conrades (Escrig-Ll. Dicc.). Qui pasques en mota o en vall o en rech, doc. segle XIV (RLR, xv, 41).
|| 4. Base circular de pedra damunt la cual roda el rutlló o mola de trull, en el molí d'oli (Bisbal del Penedès, Eivissa); cast. solera.
|| 5. Andana circular que enrevolta la torre del molí de vent (Mall.).
|| 6. Porció de terreny elevada, margenada de terra o de pedres, que enrevolta la sénia i serveix d'andana a la bístia que hi roda (Palma, Manacor, Sencelles, Ciutadella, Eivissa).
|| 7. Sénia, màquina de treure aigua amb catúfols (Vinaròs); cast. noria.
II. || 1. Volum, porció d'espai que ocupa un cos (Empordà, Maresme); cast. bulto. Fer o Parar mota: ocupar espai; cast. abultar. «Per l'edat que té, fa poca mota aquesta nena» (Blanes, Pineda). Ben drets, ben encirats... Sembleu dos homenassos... No en pareu poca de mota, crosta!, Ruyra Parada 53.
|| 2. Pilot de terra agafada a les arrels d'un vegetal que es trasplanta (Barc., Tarr., Tortosa); cast. cepellón.
|| 3. Conjunt espès de brins o tiges d'una planta (Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Mall., Men.); cast. mata. «Mira quina mota d'alfàbrega més bonica!»Sortir a motes el sembrat: néixer espès, perquè cada llavor produeix molts de brins (Gandesa). Regant la mota d'un test ayrós, Costa Trad. 25. Les motes dels terraplens s'ajeien i esclarissaven, Pons Com an. 118. Corrien entre les verdes motes de lliris salvatges les aigües, Rosselló Many. 167.
|| 4. Conjunt de brins, cabells, pèls, etc., més o menys espessos i entrellaçats; cast. mota, fleco. Tenia entre los blanchs una mota de cabells d'or, Alegre Transf. 65. Una mota de cabells rossos, embullats y caragoladissos, Pons Auca 5.
|| 5. Nus o granet, partícula de fil, de roba, etc., que s'adhereix al vestit o a un altre cos; cast. mota.
|| 6. Pilot, escamot; grup més o menys compacte; cast. grupo. Uench la senyera e la maynada nostra ab C cauallers bé que la guardauen o pus... E nós deualam pel pug en jos, e mesclam-nos ab la mota de la senyera, Jaume I, Cròn. 65. Se leva una mota de gent e digueren: Senyor Pilat..., Pere Pasqual, Obres, i, 122. Ab tota la cavalleria vench mota feyta, Muntaner Cròn., c. 275. Y tots prest se feren prop d'ell una mota, Passi cobles 13. Mota de sardina: estol de sardines, mola de peix (Gir.).
|| 7. Reixat o malla que es fa a les blondes en els petits espais que resten entre els motius principals del dibuix; cast. fondo.
III. || 1. a) En el contracte de mitgenca, la quantitat de caps de bestiar que un dels amitgers aporta més que l'altre soci (Vall d'Àger).—b) Quantitat de bestiar que el pagès amitger rep del propietari en entrar en el lloc, i de la qual respon davant aquell, amb dret damunt la meitat del producte del dit bestiar (Menorca); cast. dotación.
|| 2. Capital bàsic d'un negoci, d'una empresa, d'una heretat, etc., per oposició als rèdits, emoluments i altres quantitats adventícies; cast. caudal, capital. «N'he tret la mota i el vint per cent de guany»: n'he tret el capital invertit inicialment i el 20 per cent més (Manresa, Sta. Col. de Q., Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, Mall., Men.). «Me devien mil pessetes, però ara ja m'han pagat la mota i els interessos» (la mota en aquest cas són les mil pessetes de deute). «No em pagaven els lloguers, i he hagut d'escantonar la mota per a poder menjar». «La mota és dels fills, però els fruits són meus» (ho diu un pare o mare que és usufructuari de l'herència dels fills). Vull que la dita caritat per dir los salms... sia treta de la mota, y no de les 50 lliures que m'he dexades per la sepultura mia, doc. a. 1558 (ap. Aguiló Dicc.). Poguer salvar tot el valor de les vellanes... per a sumar-lo a la mota grossa que sols ella y l'hereu sabien hont jeya, Maria Domènech (Catalana, vi, 171). Feya cada any una mota esparveradora, Víct. Cat., Cayres 89. Especialment: a) nàut. Capital en diners que el capità o patró té al seu càrrec dins el vaixell que mena, perquè l'empri a compte de l'expedició d'anada i tornada; l'expedició es fa a benefici de la nau i de la mota, percebent la nau una part del que es guanya negociant la mota, i percebent la mota una part del que guanya la nau amb els nòlits, però també ha de contribuir a les despeses per les avaries que sofreixi la nau (Barc., Palma).
IV. || 1. topon. a) La Mota: poblet agregat al municipi de Palol de Revardit (Gironès).—b) Les Motes: partida de terra en el terme d'Alió (Camp de Tarragona).
|| 2. Llin. existent a Barc., St. Sadurní d'Anoia, Subirats, Valls, Arbeca, Riba-roja de Túria, etc. Existeix la variant Motes o Motas (Albons, Fortià, Ventalló, Verges, València, Manises, Font de la Figuera, etc.).
    Fon.:
mɔ́tə (pir-or., or.) mɔ́tɛ (Ll., Urgell, Gandesa); mɔ́ta (Maestrat, Tortosa, València); mɔ̞́tə (Mall., Men.)
    Intens.:
—a) Augm.: motassa, motarra, motarrassa.—b) Dim.: moteta, motetxa, motel·la, moteua, motiua, motona, motó, motarrina, motarrinoia.—c) Pejor.: motota, motot.
    Etim.:
del germànic motta, ‘munt de terra’ (cf. REW 5702).