DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MULETA f.
|| 1. Mula petita o graciosa; cast. mulita. «En el betlem hi ha el bouet i la muleta».
|| 2. Muleta del Bon Jesús: somereta, animaló que va per llocs humits i es redueix a una bolla quan es veu en perill (Artà).
|| 3. Equimosi, sangtraït (Empordà, Balaguer). No t'han pas sortit muletes al call de la mà?, Ruyra Pinya, ii, 17.
|| 4. a) Barqueta de poca capacitat, intermèdia entre el gussi i la barca de palangre, que serveix per a la pesca dels verats (Vilan. i G., Tarr.).—b) Barca petita de riu, de fons pla, que no pot portar càrrega superior a cinquanta quintars (Ribera d'Ebre).
|| 5. Budell sec d'animal boví o de llana, que s'empra per a fer-ne embotits (Mall., Men., Eiv.). Tota sa perxada de sobressades, llangonisses, camaiots, botifarres i poltrús i muletes de saïm, Alcover Rond. vii, 3.
|| 6. Peça del pany que s'aplica a les dents (Aguiló Dicc.).
|| 7. Joc d'al·lots, en què un es posa acalat i un altre se li eixanca damunt, i el qui el porta ha d'endevinar qui és; si l'endevina, el qui estava damunt es posa davall i un altre s'hi eixanca; si no l'endevina, segueix parant el mateix i se n'hi posa un altre a sobre, fins que l'endevina (Manacor).
    Fon.: mulέtə (or.); mulétɛ (Ll.); muléta (Tortosa, val.); mulə́tə (mall.).
    Etim.: derivat dim. de mula.

2. MULETA f.
|| 1. Crossa de coix (val.); cast. muleta. Muleta, bastó pera sustenir-se, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Bastonet que porta penjant tot al llarg un drap vermell i que serveix al torero per a enganyar el bou i fer-li abaixar el cap quan va a matar-lo amb l'espasa; cast. muleta. Si no em posava bé per una estocada, me posava de lo millor per descabellar-me; a la fi vaig envestir sa muleta, Maura Aygof. 18.
    Etim.: pres del cast. muleta.

3. MULETA f.
Ous en truita (Arles).
    Etim.: pres del fr. omelette, mat. sign.

4. MULETA topon.
Possessió situada a un costat del port de Sóller (Mall.).