DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MULLA f.
Porció de carn d'un animal compresa entre les costelles i l'os, o que penja lateralment i és més grassa i saborosa que la resta (or., occ.); cast. falda. Sia cuyta alguna mulla de bou, Robert Coch 16.
    Etim.: del llatí mŏllĭa, ‘cosa molla’ (V. muia).

2. MULLA f.
Gorg, lloc on l'aigua del riu té més fondària (Sopeira). Si en el dit lloc l'aigua és de curs ràpid, se'n diu mulla correnta.

3. MULLA f.
|| 1. Pila de paper encolat a punt de premsar (Griera Tr.).
|| 2. Obrer que encola paper (ibid.).
    Etim.: derivat postverbal de mullar.

4. MULLA f. ant.
Taca blanca i opaca formada sobre la còrnia de l'ull. Can són guarides les vexigues los senyals blancs que romanen en la tela de la còrnia... que sia sotil en la visió de la còrnia, açò a nom muile [sic], Alcoatí 34 vo. Comensament de plaga en la còrnia és en semblant de muyle en sa color, ibid. 32 vo.
    Etim.: incerta; en el manuscrit llatí de l'Alcoatí li correspon el mot nubes que significa ‘núvol’, però no es veu clar que de nubes hagi resultat la forma muyle o mulla.

5. MULLA f., pronúncia dialectal rossellonesa
de molla. Li afarten de mulla de pa, Saisset Bestis y gen 4.

6. MULLA f., grafia ant.,
per mula. Una cella de mulla ab son forniment, Inv. Anfós V, 156.