DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMULTAR v. tr.
Penar amb una multa; cast. multar. Són aquells qui multen a suma de 300 sous e més, Jafer 196. En cas de negligència o excés los pugue multar, Ordin. Univ. 1629, fol 42.
Fon.: muɫtá (Barc., Palma); muɫtáɾ (València).
Var. ort. ant. mulctar. (Aquell tal sia mulctat pro ratta de son salari, Ordin. Univ. 1596, fol 62).
Etim.: pres del llatí multare o mulctare, mat. sign.