Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  multiplicar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MULTIPLICAR v.
|| 1. tr. Fer créixer en nombre (i per extensió, en volum, en intensitat) de manera que la cosa es torni una o més vegades major que no era abans; cast. multiplicar. Deus vos multiplica la malaltia, Llull Blanq. 17. Creix llurs béns e'ls ne multiplica, Muntaner Cròn., c. 28. Volenterós de créxer e de moltiplicar la sancta fe cathòlica, ibid., c. 247. Ab multiplicades veus saludaren la ciutat, Tirant, c. 345. I multiplicaré ta descendència, Alcover Poem. Bíbl. 26. Especialment: a) matem. Determinar un nombre que sigui respecte al primer com un altre nombre és respecte a la unitat. Axí hom multiplica les quintarades de Alexandria, Consolat, c. 45. L'altra sciència és aritmètica, que mostra multiplicar, minuar, comptar e mediar, Sermo septem art.
|| 2. refl. o intr. Sofrir augment; créixer numèricament o en volum; cast. aumentar, multiplicarse. Per los quals crexia sa tristícia e sos torments multiplicauen, Llull Gentil 6. Per aquesta conexença crexerà e's multiplicarà en cascú de nós sciència e conexença, ibid. 106. Qui no's lassat ans tot jorn multiplica, Ausiàs March, xviii. Els telers es multiplicaren entre renou insospitat en aquella casa, Llor Hist. 14. a) Multiplicar-se (una persona): fer la feina de molts, estar en tot, esforçar-se fins al màxim. Que es multiplicà i ho regirà tot per salvar-lo, Pons Com an. 144.
|| 3. tr. Enriquir, acréixer molt en béns de fortuna (Mall.); cast. prosperar. De la hora ençà no hach mester, la merçè de Déu, nostra aiuda la ila de Maylorques, ans la ha nostre Senyor multiplicada, que val dos tants que no faya en lo temps dels sarraïns, Jaume I, Cròn. 124.
    Refr.

—«L'home que no sap sumar, mai sabrà multiplicar».
    Var. form.:
muntiplicar (Es molt gran occasió a muntiplicar gran amor, Llull Cont. 276, 23; Montiplicha lo magor per lo migà, Conex. spic. 74 vo).
    Fon.:
muɫtipliká (Barc.); muɫtiplikáɾ (València); muɫtipliсá (Palma); vulgarment, muntipliká (or., bal.).
    Antòn.:
dividir, partir.
    Etim.:
pres del llatí multiplĭcare, mat. sign.