Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. munt
veure  2. munt
veure  3. munt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MUNT m.
|| 1. ant. Muntanya. Veem que'ls prínceps encalcen per los plans e per los munts les bèsties e les aus, Llull Cont. 111, 30. Hi hach vint mília almugàvers, tots de la frontera, e bé VIII mília ballesters de munt, Muntaner Cròn., c. 46. Aquells qui habitaven en lo munt de Càucasus, Genebreda Cons. 97. Entre munt Tabor e Nazaret ha una iglea, Treps Rom. 87. Desliberà dexar los boscatges y munts on era estat criat, Alegre Transf. 35.
|| 2. Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació; cast. montón. He poder d'ajustar una pera ab altra e fer un munt, Llull Cont. 16, 3. Aplanaren un munt de terra qui era davan la porta del dit reyal, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Fastig n'an los munts de fems | qui stan al mur, Coll. dames 914. A munts: en gran nombre, gran quantitat. Apilen los cadàvers dels anegats a munts, Atlàntida ix. Un munt: gran nombre, gran quantitat. Davant me veig de grans dolors un munt, Ausiàs March, lxxxix. Havent malaltejat un munt de temps, guariren després de remeiar-los amb medicacions diverses, Roig Flama 157. En un munt: tot plegat. Bon munt: gran nombre. «Hi ha bon munt de coses» (Balaguer).
    Fon.:
mún (pir-or., or., occ., Cast., eiv.); múnt (Val., Al., mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: muntàs, muntarro, muntarràs.—b) Dim.: muntet, muntetxo, muntel·lo, munteu, muntiu, muntoi, muntó, muntarrí.—c) Pejor.: muntot.
    Etim.:
del llatí mōnte, mat. sign. || 1.

2. MUNT adv.,
reducció dialectal de amunt. Ansia per munt!, Vilanova Obres, xi, 172. Era llisa i immensa de per munt, Massó Croq. 79.

3. MUNT
Llin. existen a Gir., Aiguafreda, Cardona, Manlleu, Montnegre, St. Esteve de Castellar, etc. Hi ha la variant Munts o Muns, existent a Palafrugell, Barcelona, Balenyà, Olost, Igualada, Vic, Calaf, etc.