DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMUNTURA f.: cast. montura
|| 1. Bèstia de muntar, sobre la qual es cavalca. Que's tambalegen i 's brinquen remoroses a dalt de les muntures, Serra Calend. folkl. 229.
|| 2. Sella i altres guarniments d'un animal per a cavalcar.
|| 3. Operació de muntar una màquina o aparell. Es diu millor muntatge en aquest sentit.
|| 4. Allò sobre què està muntada una cosa, particularment una gemma, unes ulleres, etc. Un homo petitó que du uyeres de montura gruxada de llautó, Ignor. 19.
Fon.: muntúɾə (or., bal.); muntúɾɛ (Ll.); muntúɾa (val.).