Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  murta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MURTA o MURTRA f.
|| 1. imatge  Planta mirtàcia de l'espècie Myrtus communis, arbust de fulles persistents, enteres, coriàcies, flors blanques, solitàries, llargament pedunculades, i baia aromàtica, negra blavosa, comestible (anomenada murtó); les branques i fullatge s'empren en enramades de festa; cast. mirto, arrayán. Alcuns pescadors qui prenen vergues de mata de murta e altres, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 82). Qui sembra ayls, no arranque murta, Jahuda Dits, c. 65. La cremen amb la fulla de murta fresca, Medic. part. 55. En mig de un bosch de murtra tan ordenat, Alegre Transf. 144. Les dones públiques... cascuna portava en lo cap una garlanda de flors o de murta perquè fossen conegudes, Tirant, c. 42. Evitar de dir... murtra per murta, Fenollar Regles 14. De murta y baladres vestix sos barranchs, Llorente Versos 50. Tu qui cenyires de llorer y murta | doble corona, Costa Horac. 19. Aigua de murta: aigua aromàtica perquè és mesclada amb murta. Murta florida, Murta tendra i altres expressions semblants són freqüents en cançons populars com a noms amorosos donats a les fadrines belles (Mallorca). «Cara de murta florida, | vós me deis que teniu set; | vetací un guinavet, | xapau-me el cor, atrevida» (cançó pop. Manacor). «Ramellet de murta tendra, | ja pots començar a florir; | a ta mare tenc de dir, | es vespre, si em vol per gendre» (cançó pop. Mall.). a) L'entrada de la murta: en els pobles valencians enramen de murta els carrers durant les festes, i la vesprada de llur vigília van a collir-ne a les muntanyes els fadrins amb els carros enflocats, i en tornar al poble entren tots els carros plegats precedits de la música. Una cançó molt popularitzada diu: «L'entrà de la murta és | un carro ple de flocs, | un llaurador cantant | i un atre tirant flors».
|| 2. Cagallons de cabra o de conill (Men.). V. murtó.
Murta: topon. a) Serra de la Murta: muntanyes que són un contrafort de la serra de Corbera, en la Vall de Miralles (Ribera del Xúquer).—b) Cala Murta: platja situada en la península de Formentor (Mall.).—c) Sant Jeroni de la Murtra: antic convent de Jeronis, avui desaparegut, que estava situat prop de Barcelona.
Murtra: llin. existent a Gir., La Bisbal, Torroella de M., Sarrià, Canet de Mar, Vilassar, Granollers, Barc., Vendrell, Valls, Reus, Espluga de F., Montblanc, etc.
    Loc.

Espolsar sa murta a qualcú: tupar-lo (Mall.).
    Refr.
—a) «Tots tenim murta»: vol dir que tots tenim defectes, o que a tot arreu succeeixen les mateixes coses (Mall.).—b) «Murta, l'amor és fuita» (Mall., Men.). El tema d'aquest refrany es troba en diferents cançons populars: «Has anat a sa murtera | i murta no me n'has duita; | diuen que murta, amor fuita, | i jo la tenc vertadera» (Bunyola). «Vetaquí un brot de murta | collit de la meva mà | per veure si et tornarà | aquella amor que t'ha fuita» (Manacor).
    Fon.:
múɾta (Tortosa, val.); múɾtə (bal.); múɾtɾə (or.).
    Etim.:
del llatí myrta, mat. sign. || 1.