Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  música
veure  musicà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MÚSICA o MUSICA f.
|| 1. Art de combinar els sons d'acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme; cast. música. Lo portava a l'escola de música, Llull Blanq. 2. Natural cosa és pendre delit en musicha, Metge Somni iv. La quarta sciència és música; e aquesta mostra concordar les veus, axí com concordar quinta, octava, ab lo bordó, Sermons SVF, ii, 231.
|| 2. Obra o obres musicals; successió de sons combinats segons les dites lleis; cast. música. Tots los dies de diumenge y festa... y hage musica, doc. a. 1612 (BSAL, vii, 170). Cantaren solemnes completas ab música, doc. a. 1720 (ibid. vii, 7). Les taules són parades, | sonen musiques, Carner Monj.37. Fer musica o musiques: sonar instruments o cantar. «Mirau la Mare de Déu, | que ets àngels li fan musica; | quina senyora tan rica! | El cel i la terra és seu!» (cançó pop. Mall.). Música vocal: la que se compon per a esser cantada. Música instrumental: la composta per a esser sonada amb instruments. Música sagrada: la pròpia de les funcions d'església. Música profana: aquella que es canta o sona en funcions no religioses. a) Conjunt de papers on hi ha escrites les composicions musicals.
|| 3. per ext., Sèrie de sons que afecten l'orella d'una manera agradable; cast. música. Per tot càntics de verges i música d'aucells, Atlàntida i.
|| 4. Conjunt d'instruments i sonadors; cast. música, banda. La musica partida en diuerses parts per les torres e finestres, Tirant, c. 437. Han de venir totes ses musiques de ses viles, Ignor. 9.
|| 5. vulgarment, Instrument musical (Sta. Col. de Q., Eiv.); cast. instrumento. «El trompot és una musica grossa». «Hi havia moltes musiques que sonaven» (=molts d'instruments). a) Musica ratonera: nom burlesc que es donava a la rota o viola de rodes, antic instrument musical (cf. Est. Univ. iii, 25).
|| 6. fig. Soroll o conjunt de sorolls, especialment si són dissonants (per antífrasi); cast. música, ruido, cencerrada. Se esposà en Guillem Rosselló notari viudo ab la viuda Espinosa, y esta nit li han fet una musica ab tambors, trompetes, corns y roncadores y esquelles, doc. a. 1764 (BSAL, xxii, 154). Moure música: moure soroll, provocar baralles, crits, desorde.
|| 7. fig. Qüestió embullada, fora de l'orde normal; pl., Embolics, maldecaps que porta una qüestió, un negoci, etc.; cast. lío, enredo. Dormien ensems per cobrir la musica que era passada entre ell e la princesa, Tirant, c. 435. Voltros estau avesats an aquestes musiques, Roq. 38. Tenir musiques: tenir baralles, disputes acalorades, o bé assumptes difícils, trastorns, embolics. Anar darrera musiques: ficar-se en qüestions embullades.
|| 8. fig. Feina difícil o molt llarga (mall., men.); cast. cuento. Es rams i paumes que fan ses monges ja duen més música, Alcover Cont. 74. Ca, homo! saps quina musica que duria axò!, Roq. 20.
|| 9. Música celestial: temps perdut, coses inútils o fantàstiques, paraules que no responen a la realitat; cast. música celestial. Un tros de música celestial cantat per un des nostros diaris, Roq. 30.
    Loc.
—a) Riure's de la musica: no afectar-se per les adversitats o per qualsevol cosa que passi.—b) Això és una altra música: es diu referint-se a una cosa que s'ha canviat, que resulta diferent d'allò que de moment semblava.
    Refr.
—a) «On hi ha músics, no hi falten musiques»: es diu referint-se al caràcter renouer i baralladís que solen tenir els músics (Men.).—b) «Deixa fer vent, que la música és de qui l'entén»: es diu per recomanar tolerància o calma respecte a allò que els altres fan (Tortosa).—c) «Música li fas? Tu no l'hauràs»; «Música li fas? No t'hi casaràs»; «Música em fas? No em besaràs» (Cat.); «Si música li fa, no la se'n durà» (Mall.): vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor.
    Fon.:
—a) Forma normal música: múzikə (or., bal.); múzikɛ (Ll.); múzika (Andorra, Tortosa, Cast., Al.); músika (Val.); múziсə (Palma, Manacor, Pollença).—b) Forma vulgar musica (adoptada també en el llenguatge poètic): muzíkə (pir-or., or., bal.); muzíkɛ (Ll.); muzíka (val.); mozíkɛ (Vinaròs); mozíсə (Manacor).
    Intens.:
—a) Augm. (laudatori): musicassa.—b) Dim.: musiqueta, musiquetxa, musiqueua, musiquiua, musicona.—c) Pejor.: musicota.
    Etim.:
pres del llatí musĭca, mat. sign. 1.

MUSICÀ m.
Músic, sonador (Camp de Tarr.). Jarba, rey dels musicans, Curial, iii, 38.