DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MUT, MUDA m. i f. i adj.: cast. mudo.
|| 1. Privat de l'ús de la paraula, per defecte físic. Dupte és si lo mut se pot absolre per senyals, Eximenis Conf. 26. Per grans marauelles parlar fa lo mut, Passi cobles 31. Les geperudes, | parleres, mudes, Spill 428. Era sord i mut de naixença, Víct. Cat., Ombr. 42. Animal mut: animal que no profereix sons, que no té crit, com són els peixos. Com bèstia muda pot fer a hom companya, Graal 69.
|| 2. Que no diu paraula. No estia mut qui vol esser lauzat, Muntaner Cròn., c. 272. Tengué la lengua muda per loha. Déu, Vent. Pel. 36. Mirau aquella... com està muda, Somni J. Joan 481. Aquell gran xarraire restà mut, Lacavalleria Gazoph. Muts de terror senten ells | la gran salmòdia nocturna, Costa Trad. 74. Aleshores en Lluís, que estava mut i cloc-piu al meu costat..., Ruyra Parada 35. Lloro mut: persona taciturna. Personatges muts d'una peça teatral: els actors que apareixen en escena però no diuen res.
|| 3. fig. En què no es diu res o no es fa cap remor. Aquelles coses mudes són et tot sens esperit, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 747). Només l'òliba de nit | s'hi sent per la volta muda, Costa Trad. 73. En les penes mudes, Salvà Poes. 70. Escena muda: escena teatral en què els personatges no profereixen cap paraula. Mapa mut: mapa sense llegenda, que no porta escrits els noms de les poblacions i accidents geogràfics Lletra muda: la que no es pronuncia, com la h catalana. a) Pa mut: pa sense tall ni altra vianda.
|| 4. m. Ànec de l'espècie Fuligula rufina, de color fosc, que no canta (Tortosa, Val.); cast. ánade silbón.
|| 5. Mut!: expressió per a imposar silenci, encara que sigui a molts (Tortosa). També es diu, en canvi, Muts!, amb la forma plural, encara que es dirigeixi a una sola persona (bal.). No enraonis! Vaja, mut! li dic, Vallmitjana, «En Tarregada», 11 (ap. BDC, vii, 45). Fer muts a la gàbia: callar (or., occ.). Jo que faig muts a la gàbia i li allargo, Coromines Presons 170. Mut i Callosa!: expressió per a imposar silenci (val.); Callosa és el nom d'un poble, i s'usa ací per fer un joc de paraules amb el radical de callar.
    Loc.
—Posar algú a la muda: fer-lo callar en la discussió (Ripoll).
    Refr.
—«Cent anys fa que és mort el mut, i encara el cul li put»: vol dir que les males accions tenen resultats molt duradors.
Mut: llin. existent a Barc., Val., Algemesí, Alberic, Ondara, Orba, Dénia, Benimeli, Sagra, Vilajoiosa, Algaida, Costitx, Inca, Lloseta, Llucmajor, etc.
    Etim.: del llatí mūtu, mat. sign. || 1.