DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NACRA f.
Mol·lusc lamel·libranqui de l'espècie Pinna nobilis, que té la closca llarguera, exteriorment ratllada longitudinalment, i es fa d'una llargada que arriba a passar de 50 cm. (Tarr., Mall., Men.); cast. pina. També té el mateix nom l'espècie Pinna squammosa (Gibert Crust. 32). De nacres, «se'n troben moltes en es port d'Addaia; sa carn és poc agradable, encara que mengívola;... i uns floquets que tenen de finíssima llana els usa la gent de mar per a curar-se es mal d'orella» (Ballester Pesca 247).
    Fon.: nákɾə (or., bal.); náklə (Pollença).
    Var. form.: nàcara (Nàcara, peix que engendra la perla: Haec pinna, Pinna margaritaria, Lacavalleria Gazoph.).
    Etim.: la mateixa de nacre.

2. NACRA f. ant.
Tambor usat en fets militars, especialment entre els sarraïns; cast. nácara. L'almirall dels sarrains... feu tocar les trompetes e les nacres, Muntaner Cròn., c. 19. Així l'almirall aragonès ab les sues tropes e nacres tornà-se'n axí guarnit a sa posada, ibid., c. 179. Pesos e mesures les quals eren stades remogudes o fetes nacres per causa de la guerra, Ardits, ii, 250. Hi ha qui interpreta nacra com a ‘trompeta’ (Y darrere, sonant nacres, cassadors desconeguts, Llorente Versos 90), però sembla que no era altra cosa que una espècie de tambor.
    Etim.: de l'àrab naqqāra, mat. sign. (cf. Al-Andalus, ix, 34).

3. NACRA m.
grafia. ant.: V. nacre, art. 1.