Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nacra
veure  2. nacra
veure  3. nacra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NACRA f.
Mol·lusc lamel·libranqui de l'espècie Pinna nobilis, que té la closca llarguera, exteriorment ratllada longitudinalment, i es fa d'una llargada que arriba a passar de 50 cm. (Tarr., Mall., Men.); cast. pina. També té el mateix nom l'espècie Pinna squammosa (Gibert Crust. 32). De nacres, «se'n troben moltes en es port d'Addaia; sa carn és poc agradable, encara que mengívola;... i uns floquets que tenen de finíssima llana els usa la gent de mar per a curar-se es mal d'orella» (Ballester Pesca 247).
    Fon.:
nákɾə (or., bal.); náklə (Pollença).
    Var. form.:
nàcara (Nàcara, peix que engendra la perla: Haec pinna, Pinna margaritaria, Lacavalleria Gazoph.).
    Etim.:
la mateixa de nacre.

2. NACRA f. ant.
Tambor usat en fets militars, especialment entre els sarraïns; cast. nácara. L'almirall dels sarrains... feu tocar les trompetes e les nacres, Muntaner Cròn., c. 19. Així l'almirall aragonès ab les sues tropes e nacres tornà-se'n axí guarnit a sa posada, ibid., c. 179. Pesos e mesures les quals eren stades remogudes o fetes nacres per causa de la guerra, Ardits, ii, 250. Hi ha qui interpreta nacra com a ‘trompeta’ (Y darrere, sonant nacres, cassadors desconeguts, Llorente Versos 90), però sembla que no era altra cosa que una espècie de tambor.
    Etim.:
de l'àrab naqqāra, mat. sign. (cf. Al-Andalus, ix, 34).

3. NACRA m.
grafia. ant.: V. nacre, art. 1.