DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NACRE m.
|| 1. ant. Mareperla. Del pex ont se fan les perles sots nacres, Marsili Cròn., c. 1. Un nacre obrat de la ymage de Nostra Dama, Inv. Pr. Viana 127.
|| 2. Substància dura, blanca, iridescent, que forma la capa interior de la closca de certs mol·luscs i serveix per a la fabricació de botons i altres objectes, especialment d'adorn; cast. nácar. Un cofret de nacre, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 126). Una creueta de nacre guarnida en los caps d'or, doc. a. 1537 (arx. parr. d'Igualada). Dues llàgrimes que s'escapaven per sota les seves parpelles... com dues conquilles de nacre, Roig Flama. 209.
|| 3. fig. Matèria blanca i iridescent com nacre; cast. nácar. De tu ne treu la nit... l'or vell de sos estels y el nacre de sa lluna, Riber Sol ixent 54. Els nacres del ponent | s'apaguen dolçament, Riba Joc 107.
    Fon.: nákɾə (or., bal.); nákɾe (val.).
    Var. ort. ant.: nacra (Uns sartiris de nacra ab cinch grans de crestall, doc. a. 1550, ap. Rev. Cat. v, 72).
    Etim.: sembla venir del kurd nakera, mat. sign. || 1 (cf. REW 5814), probablement per conducte del fr. nacre.

2. NACRE m., vulgarisme,
per lacre (Empordà, Igualada, Men.). Nacre: Lacre, Cire d'Espagne, Broch Prompt. Tril. 76.
    Etim.: de lacre, amb la inicial modificada per analogia de nacre art. 1.

3. NACRE topon. ant.
Acre, Sant Joan d'Acre, ciutat de Síria. E interrogat per lo dit rey, quals ciutats eren aytals com ell deya, respòs que en la Síria era Nacra, Eximenis II Reg., c. 35.

4. NACRE adj. ant.
que apareix en aquest text de l'any 1474: Fou feta crida... ab la qual se publica la restitució de pesos e mesures les quals eren stades remogudes o fetes nacres per causa de la guerra e subvenció dels cavalls, Ardits, ii, 520. Creiem que és una falsa lectura, per nacses (V. nacsi). El sentit del text és que es manava tornar al seu estat primitiu els pesos i mesures que havien estat canviats o minvats per causa de la guerra; i en la pàg. següent del mateix llibre diu: «Aquest dia comensaren les mesures velles dels blats e mesures d'oli e pes de la carn esser restituhides en lo primer stament». La interpretació que l'editor dels Ardits aventura, amb reserves, preguntant si seria que del metall de les mesures ne farien tabalets de coure (relacionant el nacres del text amb les nacres ‘tambors’), és mancada de tota versemblança.