DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NACSI, NÀCSIA (i nacse, nacsa). adj.
|| 1. ant. Mancat de pes; que no conté el pes o la quantitat que pertoca. Si lo carnicer ere atrobat en una pesada ho en dues nàccies, que perde la carn, doc. a. 1384 (arx. parr. de Guardiolada). Aquell... que contrafarà, perda aytant pa com li serà atrobat nacçi o menys de pes, Mostass. Agual. 2 vo. Florins vells tria, | ella 'ls canvia, | baratarà | e comprarà | timbres trencats | e stisorats, | nachcis e mals | falsos reals, Spill 8229. Monedes naczes, doc. a. 1590 (Aguiló Dicc.). Fos satisfeta la taula del dany que havia patit ab la moneda nacsa, Rúbr. Bruniquer, v, 81.
|| 2. Esquifit, mancat del volum degut; cast. enclenque. «Fruita nàcsia»: la fruita que no ha madurat suficientment (Igualada). «Xais nacsis»: xais desnerits, mancats del creixement normal (Poboleda). «Va néixer tot nacse»: tot petit, desnerit (Mallorca, segons Aguiló Dicc.).
    Var. form.: naquis, nàcsia.
    Etim.: de l'àrab nākiṣ ‘minvat’.