DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NADA f.
Acció i efecte de nàixer; conjunt d'animals o plantes que neixen d'una vegada (Mall.). Si el sembrat neix bé, diuen: «Quina nada tan bona!»Y els gallets d'aquella nada | canten amb veu escanyada, Salvà Poes. 61.
    Fon.: náðə (mall.).
    Etim.: forma femenina de nat, part. pass. de néixer.

2. NADA f., dialectal:
Ànec (Tamarit de la L., Artesa de S., Massalcoreig).
    Fon.: náða (Tamarit); náðɛ (Artesa, Massalcoreig).
    Etim.: de ànada, per desplaçament de l'accent.

3. NADA
Deformació eufèmica de nom de en exclamacions com «Vatua nada deuxes!» (=voto al nom de Déu), «Vatua nada món», etc.

4. NADA f. que Bulbena Dicc. porta com a sinònim de «nimfa, nàiade», és segurament un mot inexistent, copiat de la glossa «nades ninfas» que el Dr. Chabàs posa al vers 8685 del «Spill» de Jaume Roig. Aquest vers i l'anterior diuen: «com se desfloren | les nades closes», i cal interpretar-ho així: «com se desfloren les que han nat closes» (en castellà, «las nacidas cerradas», o «las que han nacido cerradas»), o sia, les dones que mantenen intacte l'himen des de la naixença, encara que algunes hagin arribat a concebre, com diu el mateix text de Jaume Roig:
Bé sé n'hi ha | de closes nades, | o no passades | vèrgens de dit, | no d'esperit | ...; | ab coçeguelles | o no sé com, | mas no sens hom | ni sens plaer, | fills saben fer, Spill 8664-76.

5. NADA f. que Griera Tr. porta com a significant la planta Narcíssus Tazetta, és una errada, per nadala.