DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NADILLA (i dialectalment nadia). f.
Peça de ferro que forma com dues pales i va ficada en el centre de la mola sotana d'un molí fariner, de manera que les pales descansen sobre aqueixa mola i sostenen la mola de damunt; cast. anadilla. Per un fere per una nadia de molí, doc. a. 1324 (Bordoy Hist. Felanitx, i, 278). Per rahó de un badil, una nadilla e un cérquol per a la mola e anelles que yo fiu e obrí per a obs de les rodes del molí jusà, doc. a. 1403 (Arx. Gral. R. Val.). Una nadia, doc. a. 1410 (Alós Inv. 23). Per calçar una nadilla e un badil, doc. a. 1412 (Arx. Gral. R. Val.). Apar que son molí ha perdut la nadia, | que volta sense fi tant de nit com de dia, Colom Tres Tar. 17. a) fig. Molí sense nadia: xerraire, que enraona contínuament (Mall.).—b) Com un molí que ha perdut sa nadia: a gran velocitat, sobretot en el treballar o en el parlar (Mall.). Va esser com un molí que pert sa nadia, Alcover Cont. 7.
    Fon.: nəðíʎə (or.); naðíʎa (Pont de S., Tortosa, Maestrat); naðíʎɛ (Ll., Urgell); nəðíə (Mall., Men., Eiv.).
    Etim.: del llatí anatīcŭla, dim. de anăte, ‘ànec’ (cf. Moll Molins, ap. BDC, xxii, 29).