DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NAFRAR v. tr.
Ferir produint nafra; cast. herir, llagar. Lo vostre gloriós cors fo, Sènyer, clavellat e nafrat e mort en la crou, Llull Cont. 150. Stant dret en peus no's podia moure sens que no fos naffrat, Genebreda Cons. 122. Que'l seu cap nafrauen cruelment y fort, Passi cobles 53. A punta de spasa lo nafraren, Tirant, c. 320. a) fig. Per tal que no nafren lo comensament de la sacra Scriptura, Ordin. Palat. 146. Lo cor li nafraren tan santes paraules, Passi cobles 37.
    Loc.
—Estar nafrat o Sortir nafrat d'una cosa: resultar-ne ferit, perjudicat (Mall., Men.).
    Refr.—a) «Ase nafrat, tot són mosques»: vol dir que el pobre o malsortat sol rebre totes les injúries o esser víctima d'altres dissorts.—b) «Més són els amenaçats que els nafrats»: significa que les amenaces no solen esser mai tan temibles com volen aparèixer.
    Fon.: nəfɾá (or., bal.); nafɾá (occ.); nafɾáɾ (val.).