DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NATURAL adj. i subst.: cast. natural.
I. adj.
|| 1. Pertanyent o degut a la natura, a la naixença. Terra o Pàtria natural: la terra on algú és nat. Deuríeu tornar-vos-ne en vostra terra natural, Tirant, c. 318. Barcelona, natural pàtria de vostra senyoria, Tomic Hist v. Senyor natural: en el feudalisme, senyor per naixement, per dret hereditari. Barons, bé sabets que la comtessa és uostra dona natural, e ela no uol pas uostre destruyment, Jaume I, Cròn. 38. Cauayler qui no aiuda a son senyor natural contra altre príncep, Llull Cavall. 12. Vassall natural, o simplement Natural (m.): vassall del senyor natural. Qui sots feels e naturals nostres, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). Aquests qui uénen contra nós són nostres naturals e fan ço que no deuen, per ço quan se uénen combatre ab nós, Jaume I, Cròn. 29. Nós som vostres naturals e aquels són de diverses nacions, doc. a. 1307 (Miret Templers 371). Ab los altres vassalls naturals y servidors nostres, Pere IV, Cròn. 331.
|| 2. Nascut (en tal o tal lloc); natiu; adquirit de natura. Sant Vicent Ferrer... sermonant en la sua natural lengua totes les nacions perfetament l'entenien, Pereç St. Vicent 9. La nació d'on jo só natural, Tirant, c. 3. Set jóuens naturals de la dita ciutat, Eximplis, i, 215. a) m. Els naturals: els natius, els indígenes d'un lloc.
II. adj.
|| 1. Que pertany a la natura pròpia d'un ésser; que està d'acord amb la seva essència o manera d'esser, amb les seves condicions o circumstàncies pròpies. No podent resistir als naturals apetits de la carn, Curial, i, 4. Raó natural: raó pròpia de la natura humana, no adquirida per estudi. Puix tant hi contrasten rahons naturals, Proc. olives 1044. Dret natural: el dret fundat en principis morals i no en lleis escrites. De dret natural y diví li pertocava esser l'enamorat, Galmés Flor 20. a) mús. (Nota) no modificada per un bemoll o un diesi.
|| 2. Que pertany a la natura, al conjunt de les coses creades, de les forces de la creació. A cap de quatre anys fan un any natural, Llull Cont. 366, 1. Ciències naturals: les que estudien els éssers i fenòmens propis de la natura. Els seus estudis se limitaven a les ciències naturals, Rosselló Many. 170. a) m. (ant.) Home que es dedica a les ciències naturals o a la filosofia (per oposició a teòleg). En axí com lo natural se sertifica en la obra de natura conexen a natura les quatre occasions per les quals va cors de natura, Llull Cont. 173, 25. Los maestres en medicina, los naturals e mathemàtics, e altres hòmens de scièntia, Metge Somni iii.
|| 3. Produït per la natura (per oposició a artificial). No hi ha com lo natural, Vilanova Obres, xi, 109. L'atzavara, amb els seus llucs, forma canelobres naturals, Ruyra Flames 187.
|| 4. No degut a l'educació, a l'estudi; per anal., sense afectació, sense artifici. Postura la més natural del cos, Lacavalleria Gazoph. Respongué lo més natural del món, Ignor. 2. Ja veurà, senyor Domingo, dexem nos de tonteries y siguem naturals, Vilanova Obres, iv, 68. Al natural: en l'estat propi de la naturalesa, sense arranjament o modificació artificiosa. Aquests préssecs al natural, Ruyra Flames 146.
|| 5. Que imita amb propietat la natura. Color natural: color igual o molt semblant al que es té de natura. Mida natural: dimensions d'una cosa reproduïdes exactament en allò que la representa; cast. tamaño natural. Un formós crucificat... de mida natural, Ruyra Parada 90.
|| 6. Regular, que succeeix comunament perquè és conforme amb la natura, amb la manera d'esser d'algú, d'alguna cosa. Què cosa més natural als vells que lo morir?, Lacavalleria Gazoph. Era natural que n'estés gelosa, Pons Auca 17. a) Natural!: exclamació afirmativa intensiva, equivalent a «és clar!»
III. m.
|| 1. Caràcter, manera d'ésser pròpia d'algú. Lo cauall ha pres de la dida lo seu natural, Tirant, c. 97. Ningú hi ha que tinga més cortès lo natural que ell, Lacavalleria Gazoph. M'he fixat molt en el seu natural, he estudiat les seves inclinacions, Pous JF 29. Mogut del seu natural bondadós, anava a respondre, Ruyra Parada 30. Un homenàs... aficionat als drames mímics i renegaire de natural, Llor Hist. 181.
|| 2. Recobrar son natural: (ant.) recobrar els sentits, tornar en si. Com ell hagué recobrat son natural, demanà qui l'havia portat allí, Tirant, c. 275.
    Fon.: nətuɾáɫ (pir-or., or., bal.); natuɾáɫ (occ., val.).
    Intens.: naturalet, -eta; naturalot, -ota; naturalíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí natūrāle, ‘propi de la natura’.