DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NAUFRAGAR v. intr.
|| 1. Anar a fons, perdre's en el mar una embarcació; trobar-se en una embarcació quan aquesta s'enfonsa o sofreix l'accident que ha d'enfonsar-la; cast. naufragar. Viatjava un inglès; es barco naufragà y se va negar tothom fora ell, Roq. 36. Donau... al nauxer que naufraga, port de salut, Costa Agre terra 116.
|| 2. fig. Fracassar, arruïnar-se; cast. naufragar. Un diluvi... de veus d'infants que cridaven en naufragar dins aquella clamorosa tempesta de sons, Vidal Mem. 21. No digué res ja dels antics projectes naufragats, Adlert Salze 57.
    Fon.: nəwfɾəɣá (or., bal.); nawfɾaɣá (occ.); nawfɾaɣáɾ (val.).
    Etim.: del llatí naufragare, mat. sign.