DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NAVILI m.
|| 1. Vaixell per a navegar, i especialment el de grans dimensions; cast. navío. Tots los navilis se ajustaren, Desclot Cròn., c. 34. Qui navegarà ab navilis grans, doc. a. 1388 (Col. Bof. xi, 290). Si alcun navili rumpia en alcun loch de la sua senyoria, que tots sien sauls e segurs, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 352). E tu qui ab molts navilis cosseges les mars est dit emperador, Scachs 16. Asò se entenga en mar e en terra on s'esdevendran armades de navilis, Flos medic. 112. Muntat de tos navilis en l'ala beneïda, Atlàntida, dedic.
|| 2. ant. Conjunt de vaixells; cast. armada, escuadra. E quan uench a la mija nuyt diríets que en tot lo nostre nauili no parlaua nuyl hom, Jaume I, Cròn. 59. Manà-li que faés anar tot lo navili al port de Salou, Desclot Cròn., c. 168. Partí... ab vint galeres e ab altre navili de naus e quoques e altres veixells, Pere IV, Cròn. 36. Anà-se'n ab gran nauili costerejant per la costera de Catalunya, Eximenis II Reg., c. 23.
    Var. form. ant.: naveli (De barcha, o de galera, o de qualque altre naveli, doc. a. 1295, ap. RLR, v, 87); navil (Que tots navils o vexells grans o pochs pusquen navegar, doc. a. 1354, ap. Capmany Mem. iv, 109).
    Etim.: del llatí navĭgĭu, mat. sign. La forma normal catalana procedent de navĭgĭu seria naveig (cf. la forma navei que es troba en la regió de Cabdella), però és possible que la forma navili vingui d'una variant llatina *navilĭum o *navidĭum, com indica J. Brüch (ZRPh, lv, 136).