DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NECESSARI, -ÀRIA
|| 1. adj. De què no es pot passar o prescindir; cast. necesario. Ell era pus necessari a les gents que l'argent, Llull Felix, pt. vi, c. 2. Solament menjaven ço que'ls era necessari, Pere IV, Cròn. 87. Quals coses són necessàries a separatió de matrimoni, Metge Somni iii.
|| 2. adj. Que no pot deixar d'ésser, d'esdevenir, d'obrar; cast. necesario. Que hom prouar la puscha per rahons necessàries, Llull Felix, pt. i, c. 5. Així que necessari és que del principi nasquen totes coses, Metge Somni i. Ens necessari: l'ésser suprem, principi de tots els altres éssers.
|| 3. Haver necessari: necessitar. Déu los dava... lo que havien necessari, Quar. 1413, pàg. 101. Tot lo que havia necessari, Tirant, c. 5.
|| 4. m. Necessitat, cas en què es necessita una cosa; cast. necesidad. Si lo senyor de la nau hauia algun necessari, Consolat, c. 101. Se puscha en los seus necessaris prouehir, doc. a. 1315 (BSAL, xxiii, 15). Cobrir morts que venguessen a necessari, doc. a. 1368 (Col. Bof. viii, 196).Trobar una cosa per necessari, o Haver-n'hi un per necessari: trobar o haver-hi una cosa, una sola cosa, per un cas de necessitat. Encara tench esperansa de trobar-ne un per necessari, Maura Aygof. 47.
    Fon.: nəsəsáɾi (Barc., Palma); nesesáɾi (Val.).
    Antòn.: innecessari, superflu.
    Etim.: pres del llatí necessariu, mat. sign.