Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nedar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NEDAR o NADAR v. intr.
|| 1. Sostenir-se i avançar dins un líquid fent certs moviments dels membres; cast. nadar. Uench un sarrahí nadan a nós, Jaume I, Cròn. 97. Axí com lo pex nadant per la mar, Llull Cont. 1, 25 Altres bèsties naden per les aygues, Genebreda Cons. 247. Es deuen acostumar los hòmens d'armes a nadar, Egidi Romà, II. iii, pt. 3a, c. 7. a) ant. usat rarament com a tr., Recórrer nedant. Ne consentia la mar esser nadada, Alegre Transf. 3.
|| 2. Moure's dins l'aigua de la mar, d'un riu, d'un safareig, etc., per rentar-se, refrescar-se, etc. (val., bal.); cast. bañarse. «En l'estiu anem a nedar a la platja».
|| 3. Flotar, sostenir-se un cos damunt un líquid; cast. nadar, flotar. Entrau dins aquesta archa e sereu saluats, car aquesta sola ha nadat sobre totes les aygues de dolor, Villena Vita Chr., c. 220. Que la pilota vaja nadant per la cassola, Robert Coch 27. Lo oli nada sobre tots los licors, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Estar una cosa mesclada amb gran quantitat d'un líquid; cast. nadar. Essent ell axí nafrat, nadava dins sa sanch, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. fig. Estar dins gran abundància; cast. nadar. Avets dada tanta de gràcia a vostre servu, tro que son cor nada en gog e en alegre, Llull Cont. 1, 25. Què faré yo, que dins les colpes nade?, Ausiàs March cv. Has nadat per dins es vici, Ignor. 10. A veure sa gent qui neda dins ses unses, ibid. 29. Tota s'era nadava de blat, Roq. 32.
|| 6. fig. Poder-se moure amplament; anar vestit de robes molt amples (Men.).
|| 7. tr. Travessar ràpidament, com si es nedàs (Mall.). «Aquest cotxe no troba els clots; els neda».
|| 8. Alçar massa les potes de davant, el cavall, quan va al galop.
    Loc.
—a) Nedar contra corrent: obrar en desacord amb el costum, amb l'ús acceptat, amb les conveniències.—b) Nedar entre dues aigües: procedir amb segona intenció, simulant obrar de dues maneres o d'una manera diferent de la vertadera.—c) Nedar i guardar la roba: obrar previsorament, procurant evitar tots els perills no sols principals, sinó secundaris
    Refr.

—«Qui neda, no s'ofega»: vol dir que mentre es pot treballar hi ha esperança de salvar-se, de sortir de la penúria, de fer negoci.
    Fon.:
nəðá (pir-or., or., bal.); naðá (occ.); naðáɾ (val.); naáɾ (Al.).
    Conjug.:
regular segons el model cantar. Les formes rizotòniques són amb é (nedo, nedes, etc.) en el català oriental i en el baleàric, i són amb a (nado, nades) en català occidental i valencià. La vocal e del radical en nedar s'explica per l'analogia de negar.
    Etim.:
del llatí natāre, mat. sing. || 1.