Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. negar
veure  2. negar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NEGAR v. tr.: cast. negar.
|| 1. Declarar que no és, que no té existència o realitat (allò que algú afirma, suposa o pregunta). Per açò hagren oppinió que fossen eternals..., e per açò negaren creació, Llull Gentil 84. Qui pot negar que Minerva sia estada trobadora de diverses arts?, Metge Somni iv. Com atorgar? Ans ho nech expressament, ibid. Lo clergue neguà que no era vengut a casa sua, Eximplis, i, 137. Que vells som los dos e no's pot negar, Proc. olives 98. Us atreviu a negar-ho?, Ruyra Parada 143. Especialment: a) Declarar-se no culpable d'un fet que algú afirma o suposa. Digues-me: ¿negaré lo crim a mi falsament posat?, Genebreda Cons. 39. Fora de si, ja confessa | lo que negà sempre abans, Costa Trad. 103.—b) Declarar desconegut (com sant Pere hi declarà Jesucrist). Desijant morir e servir lo Mestre meu, que vivint hauia negat, Villena Vita Chr., c. 228. Negaren ses seues firmes, Alcover Cont. 49.
|| 2. Dir que no (a allò que és demanat); no concedir; refusar. No deu esser-vos negada gràcia alguna, Paris e Viana 13. Lo Senyor Mestre res no us negarà que per vós li fos demanat, Villena Vita Chr., c. 244. ¿Per què l'elm i l'escut que a tants donàreu, | a mi, a mi sol, fill vostre, me'l negàreu?, Canigó i. a) refl. Refusar, no accedir. Quan l'insinuà per acompanyar-la, no sapigué negar-s'hi, Pons Auca 177. Truques a la porta, i el porter es nega a obrir-te-la, Ruyra Flames 166.
    Refr.

—«A qui nega, no el pengen»: indica la utilitat de negar allò que se'ns imputa, mentre no hi hagi altres proves possibles que la pròpia confessió (val.).
    Fon.:
nəɣá (pir-or., or., bal.); neɣá (occ., Maestrat); neɣáɾ (Cast., Val., Al.); neʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
pres del llatí nĕgare, mat. sign.

2. NEGAR v. tr.
|| 1. Asfixiar per immersió dins un líquid; cast. ahogar, anegar. Alguns li donauen de consell que fos cremada, e d'altres que fos negada, doc. segle XIV (BSAL, x, 53). Los uns negaven los altres, doc. a. 1399 (Hist. Sóller, ii, 48).a) refl. Morir per asfíxia dins un líquid. Lo leó negà's e morí en la aygua, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Metien-se tants en les barques que per poch no's negaven, Muntaner Cròn., c. 70. Quant és un hom en la mar ab una fusta e han gran fortuna, e és en perill de negar, Sermons SVF, i, 184. Un ai llastimós que devia esser d'algú que es negava, Ruyra Parada 154.
|| 2. refl. (i ant. també intr.) Naufragar; cast. anegarse, hundirse. En aquellas rochas e escuys nagaren e periren més de CC naus dels grechs, Hist. Troy. 324. Salvà un llahut que se negava, Ignor. 27.
|| 3. Inundar, cobrir d'aigua; cast. anegor. Torna sortí altre multitut de aygua que pensaven negaria dins breus instants differents horts, doc. a. 1721 (BSAL, ii, 73). Els ulls, manifestant son entendriment, se li negaven amb dolces llàgrimes, Pons Com an. 189. Se tem d'una partida de goteres que li negaven es papers de solfa, Ignor. 33. Negar l'allioli: fer-lo massa clar, posar-hi tant de líquid que no arriba a lligar. Negar-se un dibuix: accident d'estampació que consisteix a envair el color del fons un espai que havia de restar blanc
|| 4. fig. Inundar, omplir (d'una cosa immaterial); cast. anegar, inundar. Ta ànima en la llum negada, Guiraud Poes. 38. Cremau la impuresa, y ab vostra mirada | negau-la d'amor, ibid. 58.
|| 5. refl. En el joc d'amagar cordeta, el fet d'estar molt enfora el qui la cerca del lloc on està amagada (Manacor). Es el fet contrari de cremar-se.
    Loc.
—a) Negar-se en poca aigua o dins un got d'aigua (Men.), o Negar-se dins un bassiot o dins dos dits d'aigua (Mall.): trobar-se embarassat per dificultats que no tenen importància; no saber-ne sortir.—b) Negar l'alioli: fer malbé una cosa, una empresa; fracassar. No heu dit més que una paraula; i si no la vireu a temps, hauríeu ben negat l'alioli, Ruyra Pinya, ii, 30.—c) Semblar que es nega i jugar amb s'aigua: saber sortir de les dificultats quan sembla que aquestes han de vèncer (Men.).
    Refr.

—«Qui es nega, no mira què beu»: significa que el qui es troba en gran perill o en greus dificultats, no mira prim en l'acceptació dels remeis, i sols atén a la idea de salvar-se.
    Fon.:
nəɣá (pir-or., or., bal.); neɣá (occ., mall.); neɣáɾ (val.); neʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
del llatí necare, ‘matar’, que en el llenguatge vulgar prengué el significat especial de ‘matar per asfíxia dins un líquid’ (cf. Nyrop Gramm. Franç. i, 15; Grandgent Vulg. Lat. 7; Meyer-Lübke REW 5869).