DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NEGOCI m.: cast. negocio.
|| 1. Assumpte comercial o administratiu. Poguessen ajudar a lurs negocis temporals, Llull Blanq. 56. Si bé les monges estan apartades, emperò alguna volta són requestes per alguns hòmens que han pochs negocis, Curial, i, 30. Me manau que yo parli primer en aquest negoci, Tirant, c. 15. Ell quan està malalt atén a la malaltia, als negocis, a la botiga, Vilanova Obres, xi, 184.
|| 2. Guany, lucre que s'obté en un assumpte. S'empresa hi faria negoci, Roq. 3. Sí que és mal negoci!, Ruyra Parada 42. Fer un bon negoci: sortir guanyant en un afer. Fer un mal negoci: sortir perdent en un afer. Negoci rodó: el que és molt avantatjós, completament favorable.
    Loc.—a) El negoci d'En Robert amb les cabres: negoci dolent, de mal resultat comercial. Es diu que el tal Robert donava dues cabres blanques per una de negra, o viceversa.—b) El negoci de Na Peix frit: mal negoci (mall., men.). Conten que Na Peix-frit comprava el peix a dotze, el fregia i després el venia a sis.
    Refr.—a) «Negocis amb parents, resulten dolents».—b) «Qui té negocis i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu».—c) «Qui té negoci i deu, està clavat en creu».
    Fon.: nəɣɔ́si (or., bal.); neɣɔ́si (occ., val.).
    Intens.: negociàs, negociarro, negociet, negociot.
    Etim.: pres del llatí negotium, mat. sign.