Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  negociar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NEGOCIAR v.: cast. negociar.
|| 1. intr. Portar negocis; ocupar-se en negocis. Cogitam en les vanitats d'aquest món e negociam en elles, Llull Cont. 107, 25. Les quals en fe sua estaven e negociaven en ço del seu, Pere IV, Cròn. 130. Aquests calçarà vostra Senyoria com negociarà en les fahenes àrdues, Villena Vita Chr., c. 47.
|| 2. tr. Tractar un assumpte mútuament amb un altre o amb altres, per procurar de resoldre'l favorablement. Negociar un ajust, procurar la concòrdia, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. tr. Contractar el traspàs o cessió d'efectes de comerç o valors. No se pogueren negociar per falta de garantia, Ignor. 52.
    Fon.:
nəɣusiá (or., men., eiv.); neɣosiá (occ.); neɣosiáɾ (val.); nəɣosiá (mall.).
    Etim.:
pres del llatí negotiari, mat. sign.