DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NEGUIT m.
Inquietud intensa produïda per una forta excitació, per una gran impaciència; cast. desazón. Quin neguit vos ha pres? Quis te morosus moeror incessit?, Lacavalleria Gazoph. De flors de jovenesa que emmusteí el neguit, Atlàntida, vi. Era una vida cansada i plena de neguits, Massó Croq. 140.
    Var. form. (dial.): nyiguit.
    Fon.: nəɣít (or.); neɣít (occ., val.); ɲiɣít (Tortosa).
    Etim.: desconeguda. Spitzer (Nph. Mitt. xv, 174) va proposar l'ètim llatí neglĕctu, ‘abandonat’, però no sembla probable per la dificultat de l'evolució fonètica, com indica Meyer-Lübke REW 5877. Podria pensar-se en un italianisme, car en italià existeix la forma neghittoso amb el significat de ‘negligent, malfeiner’; però no sabem que existeixi la forma italiana neghitto, ni es veu clara la relació entre l'ociositat i la inquietud. Sembla més probable que sia una regressió damunt neguitat i neguitós.