DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NEGUITEJAR v.
|| 1. tr. Causar neguit; inquietar intensament; cast. desazonar. Causar neguit a algú, neguitejar a algú, Lacavalleria Gazoph. Aquella rara coincidència, sobretot, el neguitejava, Pons Com an. 87.
|| 2. intr. o refl. Tenir neguit; sentir-se molt inquiet; cast. desazonarse. En las ombras de la nit, | neguitejant se queixava, Camps i F., Poes. 96. Estava malcontent de mi mateix, i amb això em neguitejava, Ruyra Parada 90.
    Fon.: nəɣitəʒá (or.).
    Etim.: derivat de neguit.