DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NEN, NENA m. i f.
Noi petit (or., occ.); cast. niño. Als nens en los brassos alsaven les mares, Llorente Versos 182. Nen de llençolets: infant molt petit, de mamella (Camp de Tarr.). L'extensió de l'edat en què les persones són anomenades nens i nenes és molt variable, com ocorre amb les altres denominacions referents a l'edat molt jovenil; en general, el nen es considera de menys edat que el noi, com el castellà niño correspon a individus de menys edat que el muchacho; això no obstant, en el llenguatge familiar i acaronador és freqüent donar al mot nen una extensió major que la normal, aplicant-lo a individus ja entrats en la pubertat i fins i tot a vertaders adults. Sobretot a la Cerdanya, el nom de nen s'aplica a homes fets, i especialment a l'hereu o primer nat d'una família, sia quina sia la seva edat.
    Fon.: nέn (or., occ.).
    Intens.: nenàs, -assa; nenarro, -arra; nenet, -eta.
    Sinòn.: nin (mall.), fiet (men.), boix (eiv.), xic, xiquet (val.), minyó, minyonet, noi (or., occ.), al·lot (mall., men.), xicot (or., occ.).
    Etim.: del radical onomatopeic infantil nan- o nin-, que es troba en nombroses formacions destinades a designar persones o coses infantils (cf. REW 5817).

2. NEN
forma abreviada vulgar del nom propi Senè o Senèn. Retira't en Nen Querol, Milà Rom. 104. S'usa en correspondència amb la forma Non, abreviació de Abdon. «Per sant Nen i sant Non, pebrots i tomàtecs». (V. Nè).