DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NERVI (i dial. nirvi). m.: cast. nervio.
|| 1. Cadascun dels òrgans en forma de cordonets o cintes, que posen en comunicació les diferents parts del cos amb el cervell o amb la medul·la espinal o amb altres centres, i aquests entre ells, i serveixen per a transmetre les sensacions i els impulsos motors. Tot se conuerteix en l'estómech en sanch, e de sanch en carn, e en osses, moyls, niruis, cabells, Llull Felix, pt. viii, c. 3. De alcançadura de nervi de cauall, MS Klag. segle XIV, 9. Si'l nerui qui fa moure l'om, serà embargat o que sie malalt, Tres. pobr. 29. Ab venes e niruis del cos diuinal, Passi cobles 98. I els nervis i la sang i les potències | va mustigar en mi, Alcover Poem. Bíbl. 96. Nervis aferents: els que condueixen les impressions al cervell i les donen a conèixer al sensori. Nervi circumflex: nervi que es distribueix per l'espatlla i músculs d'aquesta regió. Nervis conjugats: els nervis que concorren a les mateixes funcions. Nervis dorsals: dotze parells de nervis el primer dels quals apareix entre la primera i la segona vèrtebra dorsal. Nervis lumbars: cinc parells de nervis situats entre les vèrtebres lumbars. Nervi motor: el format exclusivament per fibres motores. Nervi sensorial o sensitiu: nervi aferent transmissor de sensacions. Nervi mixt: el que conté fibres motores i sensitives. Nervi òptic: el que transmet les impressions dels ulls al cervell. Nervi acústic: el que transmet les impressions del so de les orelles al cervell. Entrecavalcar-se un nervi: sensació dolorosa produïda per una tensió o desviació passatgera d'un nervi. Irritar els nervis: produir una gran excitació en els nervis. Calmar els nervis: llevar-ne la irritació. Atac de nervis: accés d'irritació dels nervis. Esser un manat o un feix de nervis: esser fàcilment excitable de nervis. En Jaumet era un manat de nirvis, Galmés Flor 12. Tenir nirvis: sofrir un atac de nervis (mall., men.).
|| 2. La part d'una cosa que és considerada com la font de la seva vitalitat, de la seva força; vigor físic o moral, energia. Si les gents... sentissen nós haguéssem lo nirvi de la guerra que és lo diner, tot hom nos vendria aprés, doc. a. 1465 (ap. Aguiló Dicc.). Tenir nervi, Esser home de nervi: tenir energia, força de voluntat.
|| 3. Tendó, part elàstica però dura dels músculs. «No puc rosegar aquesta carn, que hi trobo molt de nervi». a) Nervi de bou: vit de bou. Carga de nirvis o de cervo... paga... Leuda Tort. 1252.
|| 4. Corda de matèria orgànica per a sonar un instrument músic, per a parar una ballesta, etc. Com notes delicadíssimes tretes dels nervis d'una arpa eòlica, Guinot Capolls 19.
|| 5. Cadascun dels feixos vasculars que formen l'esquelet fibrós d'una fulla vegetal.
|| 6. Cadascun dels relleus que donen rigidesa a les ales dels insectes.
|| 7. Cadascuna de les cordes que es col·loquen de través en el llom d'un llibre en enquadernar-lo.
|| 8. nàut. Estai; corda a la qual s'enverguen i per la qual corren les veles d'estai, flocs i toldos.
|| 9. Motllura o regruix que ressegueix el perfil d'una peça, especialment d'una barra metàl·lica de construcció, per donar-li més resistència. a) arquit. Regruix que reforça el perfil d'un arc de volta.
    Var. form. (vulgarismes): nyervi, nyèrvit, nyirvi.
    Fon.: nέɾβi (or., occ.); níɾvi (bal.); ɲέɾβi (Esterri, Sort, Massalcoreig, Val.); ɲέɾvi (Castelló); ɲέɾβit (Val.); ɲíɾβi (Ll., Calasseit, Tortosa, Morella); ɲíɾvi (Mall.).
    Intens.:—a) Augm.: nerviàs, nerviarro.—b) Dim.: nerviet, nervietxo, nervíeu, nervió.—c) Pejor.: nerviot.
    Etim.: del llatí nervĭum, mat. sign. || 1 (cf. REW 5897).

NERVÍ, -INA adj.
Que tonifica els nervis; cast. nervino.