Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. net
veure  2. net
veure  nét
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NET, NETA adj.: cast. limpio.
|| 1. Exempt de taca, de brutícia, d'adherències que enlletgeixen, corrompen o torben la puresa. En tant que romangue bell e net, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 273). Aygua clara y neta, Metge Somni i. Ton ferre net de sang, torni a la beina, Alcover Poem. Bíbl. 57. Fer net: llevar d'una cosa allò que hi està adherit enlletgint-la, corrompent-la o torbant-ne la puresa;—en agricultura, separar el gra de la palla i de la pols ventant-lo i traspalant-lo. «Si no fos aquesta lluna, | batre seria un encant; | avui que ve de llevant farem net 'bans de la una» (cançó pop. Mall.). a) fig., aplicat a l'ordre moral: Car net y sens colpa est, Metge Somni ii. Aquests infantons que dormen a la regalada nets de penes, Ignor. 45.—b) Cel net; dia net: cel o dia exempt de núvols. Era ja lo sol ben exit e lo dia clar e net, Tirant, c. 395.—c) (Paratge) que no té irregularitats notables. Fons net: el fons de mar que és pla, que no conté roques que alterin la uniformitat de la sonda Costa neta: la vorera de mar que no té esculls ni altres perills per a la navegació. S'usa també substantivadament, el net, indicant el fons de mar arenós sense algues ni roques (Empordà). «Allà baix hi ha un clap de net».—d) m. Herba de pastura que creix dins un conreu i es dóna gradualment al bestiar; lloc herbós on el bestiar encara no ha pasturat (Camprodon, Lledó). Donar net: fer pasturar el bestiar en el farratge on encara no ha menjat.—e) m. Clap de bosc sense mates ni altres plantes baixes (Palamós).—f) Papers nets: documents redactats i posats així com cal, sense irregularitats o inconveniències legals. Els papers no eren nets, Penya Mos. iii, 18.
|| 2. Que es manté ell i manté les seves coses exempts d'adherències enlletgidores o corruptores. Dius que [les dones] no són netes; no sé conèxer que'ls hòmens sien pus nets, Metge Somni iv. Una jove llesta, fenera, neta, callada, Roq. 23.
|| 3. Buit, lliure, desembarassat d'allò que hi estava adherit o situat. De vela e de rems fui net, | e de govern, car no n'hi hac, Metge Fort. 60. L'escombra que de monstres lo món deixava net, Atlàntida viii. Fer net: en certs jocs de cartes, tirar-ne una que se'n dugui totes les que hi ha damunt la taula. Fer net: acabar les existències de diners o d'altra cosa. Quedar net: romandre sense cap cèntim o sense res d'allò que es posseïa. Des de llavores que vaig net de butxaca, Vilanova Obres, xi, 66.
|| 4. De forma ben precisa, no confusa o indecisa; que no té mescla d'altra cosa; que no conté cap element estrany. Còpia neta: la que no conté raspats, afegitons ni correccions visibles. Posar en net: posar en la forma correcta i definitiva un escrit, dibuix, etc., que estava en esborrall. a) adv. De manera precisa, no confusa. Ell ha jurat Déu tot net, ell ha netament renegat Déu. Lacavalleria Gazoph. Jugar net: obrar lleialment en joc, jugar sense fer trampes.
|| 5. (Valor) definitiu, de guany, que resulta després de descomptar les despeses o tares d'una cosa. De lo que se ha recullit net, de las comèdias, 50 lliures, doc. a. 1792 (Hist. Sóller, ii, 512). Dotze duros nets guanya, Roq. 36.
|| 6. Exactament igual, idèntic. No, y aquest bel és es seu, net!, Alcover Rond. ii, 282.
    Loc.
—a) Les principals fórmules comparatives per a expressar una cosa molt neta, són: net com un calze, o com una patena, o com una plata, o com un lliri, o com un vori, o com un vivori.—b) Ben net: ben clar, evident. Era ben net, donchs, que l'enviava don Ferrand, Genís Julita 108. Donchs jove, jo no hi estich. Ben net que no hi estem, Vilanova Obres, xi, 108.—c) De net a net: clarament, sense revolteries. En Temme es cregué escomès de net a net, i, obrint-li pas, fugí esgarrifat, Ruyra Pinya, ii, 211.—d) Net i clar, o Clar i net: clarament, de manera evident, sense ambigü·itat.—e) Net de clatell: llest, eixerit, viu de potències. Só molt neta de clatell, Vilanova Obres, iv, 13.—f) Net i net: amb equilibri de comptes, amb igualtat d'ingressos i de sortides (mall.).—g) Net i esporgat, o Net de pols i palla: en net, sense minves, descomptades les despeses o tares.—h) Treure en net: obtenir un resultat positiu (d'una investigació, recerca, intent). Es fumador vulgar fuma y fuma y no treu res en net, Roq. 13.—i) Saber el net, o la neta, d'una cosa: conèixer-la bé, saber-ne tot el que cal saber. Ja fa temps que en sé la neta, de tot quant de mi escrius, Roq. 6.—j) Es net de sa penyora: la part substancial, més important d'una cosa. Es net de sa penyora y es busil·lis està en no sortir may de sa parada de ses cebes, Aguiló Rond. de R. 5.—l) Treure-la neta: aconseguir allò que es volia (mall.). Havia de sortir amb la seva: la volgué treure neta, Pons Llar 54.—m) Esser un net de ple: esser un egoista (Alaró).
    Refr.
—a) «No hi ha un pam de net»: vol dir que hi ha molta corrupció o maldat.—b) «El cor net i el cap dret»: significa que cal obrar segons la consciència i no tenir por de les adversitats, de la calúmnia, etc.—c) «De la neteta a la bruteta, no hi ha més que mitja horeta»: vol dir que costa poc servar la netedat (mall.).—d) «Qui va net, net se n'ix», o «net se troba»: significa que el qui obra amb rectitud pot estar tranquil, encara que no obtingui gaire profit material (val.).—e) «Tan net tan net, vol dir brut»: significa que tots els extrems són viciosos (Olot).—f) «Camisa neta, no cal bugada» (val.).
    Fon.:
nέt (pir-or., or., Maó, Alaró, Binissalem); nét (occ., val., alg.); nə́t (mall., Ciutadella, eiv.).
    Intens.:
netàs, -assa; netet, -eta; netot, -ota; netíssim, -íssima.
    Var. form.
ant.: nèdeu.
    Etim.:
del llatí nĭtĭdu, mat. sign. || 1.

2. NET ant.
grafia aglutinada de ne't (=ni et, ni te). Net comenaria la cura de la mia malaltia, Metge Somni iii. Yo not som estat impiadós ne cruel, net he volguda condempnar, Valter Gris. 14.

NÉT, NÉTA m. i f.: cast. nieto.
|| 1. Fill o filla d'un fill o filla. Lla hon sabia que eren les regines nores sues e sos néts, Muntaner Cròn., c. 17. La filla del duch de Bar, néta del rey de França, Pere IV, Cròn. 393.
|| 2. Descendent a comptar dels fills del fill. Trenta-novena | vint-y-cinquena | de mi fon néta | per línia dreta, Spill 11777. Es que encara la néta dels fers alarbs jo sóc, Llorente Versos 57.
Nét: llin. existent a Barc., Granollers, St. Esteve de Palautordera, Mallorca, etc.
    Refr.
—a) «Als néts, bons pets»: indica que els néts ja no solen merèixer gaire l'estimació dels avis (Alcoi).—b) «Entre cul i cleta, es fica una néta»: significa que en qualsevol ocasió pot aparèixer una dificultat.
    Fon.:
nét (or., occ., val., bal.).
    Intens.:
netet, -eta.
    Etim.:
la forma femenina néta ve d'un llatí vulgar *nĕpta, mat. sign., i la masculina nét és formació analògica damunt la femenina néta. (Cf. REW 5892).