Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  netejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NETEJAR v. tr.
Fer net; separar d'una cosa aquelles adherències que l'enlletgeixen, torben o corrompen; cast. limpiar. Primerament que'ls lav o'ls faça lavar los peus e ben netejar-los, doc. a. 1417 (Ordin. Hosp. xiii). Lo salmó pendràs e netejaràs-lo, Robert Coch 35 vo. Ja me'n netejo sa boca, Ruyra Parada 31. a) fig. Què pot bastar que d'amor yo'm netege, | e que ma carn se fort e que no's lasse?, Ausiàs March cxviii. b) entre pescadors, Plegar i arranjar el palangre, cargolant la mare i els braçolins i clavant els hams a la cofa de manera que quan es vulgui tornar a calar estigui ja a punt (Costa de Llevant, Costa de Ponent).—c) entre agricultors, Fer net el blat separant el gra de la palla i de la polsegada.—d) Tallar o arrancar les herbes o mates que pertorben la creixença dels sembrats en un camp o marge.—e) Tallar les branques sobreres d'un arbre o arbust (Priorat, Tortosa, País Valencià).—f) fig. Netejar la mar de cossaris, Lacavalleria Gazoph.—g) fig. Buidar, endur-se'n tot el que hi ha. «Els lladres han netejat el pis».
    Fon.:
nətəʒá (pir-or., or.); neteʒá (Ll.); neteјá (Pallars, Ribagorça); neteјʒá (Gandesa, Tortosa); neteʤáɾ (Cast., Al.); neteʧáɾ (Val.); nətəʤá (bal.).
    Var. ort.
ant.: neteiar (Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 10); natayar (Flos medic. 201. vo); natatiar (doc. a. 1614, arx. convent de Felanitx); netetjar (Roq. 40).
    Var. form.:
nedejar, denejar.
    Etim.:
del llatí vulgar *nitĭdiāre, mat. sign. (derivat de nĭtĭdus ‘net’).