Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  neula
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NEULA f.
|| 1. Calitja molt espessa que no arriba a boira baixa, i que és molt malsana per a plantes, animals i persones (occ.); cast. niebla. Leva la neula e la corromp sobre la fas de la terra, Llull Cont. 61, 18. Un arbre... de cinch branques..., dues flos en cascuna, a qui no nou neula ni luna, Llull Gatz. 1547. Per lo matí, neula, e com ve lo sol, desfà's, Quar. 1413, pàg. 249. Les neules infantades per la nit, que'l vent porta, Llorente Versos 124.
|| 2. Rovell, malaltia del blat; cast. añublo, tizón. Neula, rovell que crema la cama y espiga de blat. Haec robigo, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Full prim de pasta de farina cuita, amb sucre o sense (Empordà, Vic, Barc., Maestrat, Val., Mall., Men.); cast. oblea, hostia. Un maestre gità per una finestra una neula, la qual en biaix se moch tota hora a la terra... La neula, per ço com és prima e ampla, cau per l'àer de biaix, fenent l'àer ab sa tenuitat e reuoluent sa amplesa sobre l'àer, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Quant neules o coses que ab piment són acostumades de menjar pos devant nós en la taula, Ordin. Palat. 19. Aprés done la purga, e por ço que no face fasti al pacient, lo metge cobre-la ab una neula blanqua, e lo malalt reb-la, Sermons de St. Vicent Ferrer (Ribelles Biblgr. 321). Que per les festes de nadal lo dit rector o vicari hagen a dar neules, senyals o banderes de paper, doc. a. 1480 (arx. mun. d'Igualada). Es general costum... de penjar al llantoner o al salomó central una coa de tantes neules com setmanes manquen per a la Quaresma, Riber Miny. 140. Prim com una neula: es diu d'una cosa molt prima (Empordà).
|| 4. Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, caragolat formant com un canó (or., occ., val., bal.); cast. barquillo.
|| 5. ant. Penjoll ornamental de forma cilíndrica o cònica a manera de neula caragolada? Lo baston del sayg deu esser... en mig bermell ab neules grogues, et el jusà cap, blanc ab ales blaues, Cost. Tort. I, iii, 11.
|| 6. fig. adj. Beneitot, mancat de discreció (Empordà, Vic, Vallès, Barc., Tarr., Men.); cast. tonto, lila.
    Loc.

Afinar es fil de ses neules: endevinar el punt o detall de què depèn la solució d'un problema (Mall.).
    Cult. pop.
—Els fulls prims de pasta de farina anomenats neules (|| 3) són una menja pròpia de les festes de Nadal (Empordà, Mallorca). Per això hi ha un refrany que recomana que les coses es facin en temps oportú, i diu: «Cada cosa a son temps, i a Nadal neules» (Mall.). Per l'advent, a Mallorca és costum de penjar a les llànties i salomons de l'església tantes neules com setmanes manquen per a la quaresma. A l'Empordà, en la vigília de Nadal anaven a l'església els joves del poble presidits pels obrers o pavordes de sant Joan Baptista, lligaven a la capella d'aquest sant una partida de fils passats d'un costat a l'altre fent com una mena de sostre, i en aquests fils enfilaven una multitud de neules, que hi romanien penjades fins després dels Reis. Les neules són també un ornament molt usat en el sostre dels betlems o pessebres de Mallorca (cf. Alcover Cont. 497).
    Fon.:
néwlə (or., bal.); néwlɛ (Ll., Urgell); nέwla (Tamarit de la L.); néwla (val.).
    Etim.:
del llatí nĕbŭla, mat. sign. || 1.