Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nina
veure  2. nina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NINA f.
|| 1. Noia petita (pir-or., Gir., Ripoll, Olot, Sopeira, Morella, Mall.); cast. niña. Una germaneta nina e fadrina, Muntaner Cròn., c. 18. Me par grand' oresa | que vullats dir que l'amoros' enpresa | puguats finar ab nines qui no han | adat ni temps en far complidamen | l'amorós joch, Masdovelles 52. De les nines qui prenen marits veylls, Libre de tres 169. Nines galans lo criden des d'un cim de palmera, Atlàntida v. Nina major: la més gran de les filles de família que viuen en la casa paterna; quan la gran es casa, la segona passa a esser nina major (Ripoll, Olot).
|| 2. Figureta humana de cartó, de drap, de cera o d'altra matèria, que serveix de joguina a les nenes (or., Ribera d'Ebre, val.); cast. muñeca. Les nines ab què juguen les chiques, Pou Thes. puer. 199. Y de la nina de cartró, vestida d'indiana, que li dugué son padrí, Pons Auca 13.
|| 3. Pupil·la de l'ull (pir-or., or., occ., mall.); cast. pupila, niña. Sia fesa un poch la tela còrnia damont aprop del blanch de l'uyl e prop de la nina perque ysca la humor, Alcoatí 36. Color de mar fonda tenia les nines, Costa Trad. 79. Y tenen nines clares ab el candor al fons, Carner Sonets 26. Estimar algú com les nines dels ulls: tenir-li gran estimació. Jo vos vull bé com a les nines de mos ulls, Lacavalleria Gazoph. Esser la nina dels ulls d'algú: esser el seu predilecte. En Martinet, la nina dels seus ulls, Massó Croq. 98.
|| 4. Reptil de l'espècie Anguis fragilis, semblant a una serp petita, que viu en llocs aigualosos i és inofensiu, encara que vulgarment se li atribueix una mossegada molt verinosa (Empordà). «No la toquis pas, que és una nina!»
|| 5. a) Corró sobre el qual s'enrotlla la fibra de cotó en forma de tela, en la màquina batan (Pons Ind. text.).—b) Troqueta de fil caragolada i doblada sobre ella mateixa, que s'usa com a mostra de filat en les operacions de venda (ibid.).
|| 6. pl. Brases o volves de sutja encastades a la xemeneia, i que cremen quan ha de ploure o després d'una xerada (Lledó, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
nínə (pir-or., or., mall.); nínɛ (Tremp, Sort, Falset, Gandesa); nína (Andorra, Pont de S., Esterri, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: ninassa, ninarra, ninarrassa, ninota.—b) Dim.: nineta, ninetxa, ninel·la, nineua, ninona, ninoia, ninarrina, ninarrinoia.
    Sinòn.:
— || 1, nena, fieta, xica, minyona, xiqueta, mossa;— || 2, fieta, pepa, munyeca, monyica;— || 3, nineta;— || 4, noia, serp de vidre.
    Etim.:
forma femenina de nin (V. nen).

2. NINA
forma abreviada dialectal dels noms de dona Caterina (Men.) i Sadurnina (Val.).