DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NINOU m.
|| 1. Primer dia de l'any (Empordà, Garrotxa, La Selva, Ripollès, Gironès, Guilleries, Lluçanès, Plana de Vic, Vall d'Àneu); cast. año nuevo. Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola, Jaume I, Cròn. 433. Yo partiré aprés ninou tantost en tal guisa que yo seré ab vós per tot lo mes de giner, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 322). Lo primer dia de janer qui és appellat Ninou, Pere IV, Cròn. 379. Un cas estrany, | en lo món nou, | jorn de Ninou | se esdevench, Spill 1650.
|| 2. Estrena en diners o en llepolies, que es dóna el dia de cap d'any a les criatures que feliciten per la diada (Bonansa, Sort, Pobla de S., Vall d'Àger). Quan els nois van a les cases a felicitar, diuen: «Voleu dar-nos ninou, avui que és bon dia?» i els donen diners o botifarra o altra cosa de menjar (Pobla de S.). De l'anada dels infants a felicitar, se'n diu «anar a ninou» (Bonansa). A Àger, la fórmula petitòria dels infants és: «Mos voleu fer de ninou, que us guardarem la vaqueta i el bou?»
|| 3. Flor de narcís (Pou Thes. puer. 38, Torra Dicc.). Ninou tardà: nom que el naturalista valencià Cavanilles donà a la planta Narcissus serotinus (Cavanilles Observ. ii, 328).
Ninou: llin. existent a Anglès, Hostalric, Viladrau, Cardedeu, Montornés, Palou, etc.
    Refr.
—«Per Ninou, un pas de bou»: significa que al començament de l'any el dia ja s'ha allargat una mica (Empordà, Garrotxa, Maresme).
    Fon.: ninɔ́w (or., occ.).
    Etim.: del llatí anni novi, ‘de l'any nou’.