DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATNIU m.
|| 1. Construcció que els ocells fan amb brins, branquillons, molsa, plomissol, etc., per pondre hi els ous, covar-los i criar-hi els petits; cast. nido. Un corp fehia son niu en una roca, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Totes les orenetes en una manera fan llur niu, Metge Somni i. Unes valones que semblaven les ales de pèl moixí d'un aucellàs de niu, Ruyra Parada 24. Cercar nius: anar els nois o homes a treure nius dels arbres, de les roques, etc. Treure o Afollar nius: prendre'ls o destruir-los.
|| 2. Ponedor, lloc del galliner on les aus de corral van a pondre o a covar (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic); cast. ponedero. Tenia un home una oca que cada dia li ponia un ou de or en son niu, Faules Isòp. 98.
|| 3. Cavitat o lloc on crien els seus petits alguns animals; cast. nido. Tant que en son niu al segur pot filar l'aranya, Somni J. Joan 2863. Un niu de serpetes furients, Galmés Flor 64.
|| 4. (molt dialectalment) Ocell, animal de ploma petit en general (Inca, Binissalem, Moscari, Mancor, Sencelles, Costitx, Llucmajor); cast. pájaro. (En els pobles on niu significa ‘ocell’, el niu en l'accepció primera és anomenat nieró).
|| 5. Mena d'embut que els mestres de cases formen amb un bocí de teula, mitjà o test, posat embiaixat i enguixat, per a abocar el morter a la cara d'una paret (Mall.).
|| 6. Lloc on es fa el foc (Súria, ap. BDC, xx, 260).
|| 7. fig. Casa, construcció on algú habita; cast. nido. Marejador tragí de gent desencabuda de sos nius, Pons Auca 281.
|| 8. fig. Casa o habitació molt petita; cast. cubil.
|| 9. fig. Lloc on algú o alguna cosa es refugia o s'amaga; cast. nido, madriguera. Aidava a despenjar-se el seu marit | del niu de ses amors, voltat de llances, Alcover Poem. Bíbl. 66. Niu de lladres: lloc on s'amaguen, es reuneixen o habiten els lladres.
|| 10. fig. Conjunt de coses; abundància de coses reunides. «Si cerques cigarretes, dins aquest calaix en trobaràs un niu». Dels vint anys que feia comèdia, i en sabia un niu, Plana Sta. Mar. 107. a) Brutícia acumulada a un racó (Empordà). Collir el niu: recollir les escombraries arraconades.
|| 11. fig. Origen, principi; cast. nido. I a tu, ¿qui et salva, oh niu de les nacions iberes?, Atlàntida i. «Aquest contracte serà un niu de raons».
|| 12. Cuinat de talls de bacallà i ventresca del mateix peix (Llofriu). «Hem menjat niu que era d'allò més bo».
|| 13. La part més fonda de la barretina (Empordà). Amb el niu de la barretina al clatell, Víct. Cat., Ombr. 45.
|| 14. Pasta dolça, tota de sucre, de forma circular i de la grossària d'una moneda de deu cèntims (Tortosa).
Loc.—a) Fer niu de tota brossa: aprofitar-ho tot, saber fer economies.—b) Dur busques al niu: portar queviures o mitjans econòmics a la casa.—c) Saber fer niu: saber pujar la casa o la família a força de treball i estalvis (Mall.).—d) Semblar un niu de picatalons: esser una reunió de gent menuda o renouera (Men.).—e) Valer tant com un niu buit: no tenir cap valor (Mall.).—f) Caure del niu: esser molt ingenu o fàcil d'enganyar.
Refr.—a) «Afortunada perdiu que torna al niu»: es diu referint-se a una cosa que s'havia perdut o despès i que s'ha recobrat (Alcoi).—b) «A la vora del riu, no hi facis el niu»; «Qui fa la casa prop del riu, no té gaire segur el niu».—c) «Ocellet, no facis niu prop de frare, forn ni riu».
Fon.: níw (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); níwk (Conflent).
Intens.:—a) Augm.: niuàs, niuarro, niuarràs.—b) Dim.: niuet, niuetxo, niuel·lo, niueu, niuó, niuarrí—c) Pejor.: niuot.
Etim.: del llatí nīdu, mat. sign. || 1.