DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NOBLESA (i ant. i val. noblea). f.: cast. nobleza.
|| 1. Qualitat de noble; elevació sobre els altres en dignitat, mèrit, distinció. Per noblea de linatge és ennoblit lo cor, Llull Blanq. 1, 2. La cosa era gran e de gran noblea, Jaume I, Cròn. 49. Dar honor e noblesa a la ciutat, Pere IV, Cròn. 155. Solament vera noblesa e innoblesa està en obres virtuoses, Genebreda Cons. 129. Si consideraues les sues nobleses tu lo stimaries més, París e Viana 11.
|| 2. Acció noble. Les grans noblees que los seus hauien fetes, en Roma, Genebreda Cons. 10.
|| 3. Conjunt dels nobles. Molta nobleza y gran número de moltes altres persones, doc. a. 1692 (BSAL, vii, 33). La bandera tirà sobre los sarts, e tota la noblesa e cavalleria seguí, Turell Recort 135. Que surtin correus y propis a convidar la nobiesa dels contorns, Vilanova Obres, xi, 265.
    Fon.: nubblέzə (or., Maó); noβlézɛ (Ll.); noβléa (val.); nobblə́zə (mall.); nubblə́zə (Ciutadella).
    Etim.: derivat de noble amb el sufix -esa.

2. NOBLESA f.:
V. noblessa.