Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nodrir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NODRIR (ant. escrit també nudrir). v. tr.
|| 1. Alletar, i en general alimentar un infant o un animal durant el primer temps de la seva vida; cast. criar. A la dona se pertany... de infantar l'om e de nudrir-lo, Genebreda Cons. 18. Let de dona qui nodreix, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 2.
|| 2. Alimentar (persones, animals, plantes) durant el temps de llur formació o creixença; cast. criar. Aquell fill nudria un ca, Llull Blanq. 54. En sa casa nudria molts coloms, Eximplis, i, 122.
|| 3. Alimentar, proveir d'aliment, de substàncies aptes per a la conservació de l'individu; cast. alimentar, nutrir. Mirant se nodreixca d'aquestes olives, Proc. olives 688. Ells no se nudreixen sinó de peix, ells no viuhen sinó de peix, Lacavalleria Gazoph. Les faves encara nodrexen menys que lo mill, Albert G., Ques. 4. vo.
|| 4. Educar; atendre a la formació principalment moral i de caràcter, d'un infant, jove, etc.; cast. criar, educar. Null infant no serà ben nudrit si doncs hom no'l nodrex a amar-vos e a tembre-vos, Llull Cont. 107, 24. L'ome savi nodrex e asinestra e adoctrina l'ome neci, Llull Cont. 205, 11. La philosophia fa l'om perfecte nodrint e informant aquell, Genebreda Cons. 18. Nodriscam-lo en loch de fill, Serra Gèn. 261. En lo temple me só criada e nodrida, Villena Vita Chr., c. 33.
|| 5. Fomentar; proveir una cosa d'allò que necessita per a conservar-se o augmentar; cast. alimentar. Justícia de príncep nodreix en poble amor e temor, Llull Mil Prov. 390. Aquell foch que manà nostre Sennor Déu que creme tots temps en lo seu altar..., lo qual foch té a ser nodrit e conservat per lo sacerdot, Villena Vita Chr., c. 33. Tot mon delit de s'amor se nodreix, Ausiàs March lxxxv.
|| 6. fig. Encobeir, conservar (una idea, un sentiment); cast. nutrir, alimentar. Passions immenses aquell gran cor nodria, Costa Poes. 58.
    Fon.:
nuðɾí (or., occ., bal.); nuðɾíɾ, noðɾíɾ (val.); noðɾí (mall.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí nutrīre, mat. sign.