DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NOTA f.: cast. nota.
|| 1. Senyal amb què es distingeix alguna cosa; qualitat característica. Notes determinants o individuants: en lògica, les qualitats o circumstàncies per les quals un individu es distingeix d'un altre, i que en la lògica escolàstica són set: forma, figura, lloc, temps, família, pàtria i nom. L'instint del dever, la sumissió a lo just, nota expressiva de tota conciència neta, Pons Auca 179. Nota alegre, nota trista, nota desagradable, etc.: circumstància que dóna alegria, tristor, etc., a un lloc, a un esdeveniment, a un objecte. Aquella joveneta era l'única nota alegre, Rosselló Many. 94. Tenim dret a esperar... algunes notes de color, quelcom de folklore popular, Guinot Capolls 97. Fer nota: (ant.) deixar-se veure, esser fàcilment visible. Que les escales... se lleven y se posen en altre part... ahont fassen menos nota y ambaràs, doc. a. 1692 (Hist. Sóller, ii, 873).Nota d'infàmia: circumstància infamant. En lo dit càrrech de capità... és stat remogut sense nota de infàmia lo magnífich mossèn Arnau de Santa Cília, doc. a. 1559 (Hist. Sóller, ii, 153).Persona, casa, etc., de mala nota: persona, casa, etc., considerada dolenta moralment. Autor de nota: autor conegut, famós.
|| 2. Indicació recollida escoltant un ensenyament, estudiant un assumpte, llegint una obra, etc.; advertiment, aclariment o comentari que es posa en un llibre o altre escrit, a peu de pàgina, al marge o a la fi de l'obra. Y donaran breus notas sobre los llochs difficultosos, Ordin. Univ. 1596, fol 28. Jo he fet notes sobre los llibres polítichs de Aristòtil, Lacavalleria Gazoph. Prendre nota d'una cosa: escriure'n una referència sumària per a recordar-la, ampliar-la, transmetre-la a altri, etc. Jo en vaig pendre nota, Galmés Flor 170. O prothocol | o largues notes, Spill 411. Nota marginal: la que s'escriu en el marge d'un llibre, document, etc.; jurispr., un dels assentaments que en els registres públics acrediten circumstàncies referents a la inscripció principal o a l'instrument matriu.
|| 3. Comunicació oficial sobre un punt determinat. «El Govern ha enviat una nota diplomàtica».
|| 4. Indicació donada per un mestre o per un superior sobre el comportament, capacitat, aplicació, etc., dels seus alumnes o subordinats; qualificació d'un examinador. «Si no portes millors notes, no aprovaràs el curs».
|| 5. Escrit on figura sumàriament l'estat, quantitat, vàlua, etc., d'una classe determinada d'objectes, de persones, de mercaderies, etc. Sa nota y s'estadística des veynats des carrer, Ignor. 4. Especialment: a) Factura de mercaderies, subministres o treballs, amb indicació de llur preu.—b) Escrit on figura una comanda feta a un viatjant de comerç. «En tot el dia no he fet cap nota»: no he rebut cap comanda comercial.
|| 6. mús. Signe que representa un so indicant-ne amb la seva posició l'altura i amb la seva forma la durada.
|| 7. mús. So musical; el so considerat en relació al seu to. «El cantant ha donat una nota falsa». Lo juglar cantà cançons e cobles que l'emperador havia fetes a honor de nostra Dona... e sonà esturments en los quals faia los bals e les notes que l'emperador havia fetes, a honor de nostra Dona, Llull Blanq. 78, 4. Les fontanelles i cascates qui sempre repeteixen a l'uníson una mateixa nota melangiosa, Alomar Columna 192
|| 8. mús. Solfa; art d'enunciar i cantar les notes musicals. «Aquest guitarrista no sap nota; sona d'oïda».
    Fon.: nɔ́tə (Barc.); nɔ́tɛ (Ll.); nɔ́ta (Cast., Val.); nɔ́tɔ (Al.); nɔ̞́tə (Mall.).
    Intens.:—a) Augm.: notassa, notarra, notarrassa.—b) Dim.: noteta, notetxa, noteua, notiua, notarrina.—c) Pejor.: notota.
    Etim.: pres del llatí nōta, mat. sign. || || 1, 2, 6.