Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nuar
veure  2. nuar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NUAR v. tr.
|| 1. Fermar formant nus; cast. anudar. Acostaren-se a ell e nuaren-li les regnes, Muntaner Cròn., c. 134. Que tot texidor puga tenir un canó penjat per tornar y nuar fils, doc. a. 1613 (Est. Univ. xviii, 61). Morint al tronc de l'arbre se nua i caragola, Atlàntida ii. S'havia tret es mocador de sa butxaca y l'havia nuat, Ignor. 75. Especialment: a) En la filatura del cotó, apariar els fils que es trenquen durant el treball de la màquina selfactina.—b) En l'operació de teixir, unir d'un a un els extrems d'un ordit que acaba de teixir-se amb els d'un altre que encara no s'ha començat a teixir, per tal d'estalviar-se la feina de passar aquest darrer pels lliços i per la pua.
|| 2. fig. Unir una cosa amb altra de manera que sembli que estan fermades amb nusos; cast. anudar. Aquest inabastable país... s'hi nuen les muntanyes misteriosament, Carner Lluna 143.
|| 3. refl., fig. Obstruir-se, entrebancar-se el pas d'una cosa, com del menjar, de la veu, de la sang pel cor, etc.; cast. anudarse, cortar. Nuar-se el bocí o el mos: ennuegar-se (Camp de Tarr., Montblanc, Freginals). Al pit lo cor se'm nua d'haver-vos-ho de dir, Atlàntida v. Ara mon cor està nuat de pena, Verdaguer Bethlem 9. La veu se'm nua a la gola, Collell Flor. 27. Nuar-se els pits o la llet: obstruir-se la sortida de la llet dels pits d'una dona. a) fig. Nuaven-se les amors de l'amic ab membrança enteniment volentat, Llull Amic e Amat, met. 131.
    Refr.
—a) «Qui bé nua, bé desnua»: vol dir que el qui fa les coses amb l'atenció deguda, troba el seu esforç compensat per la perfecció de la feina i per la facilitat amb què es resolen les operacions subsegüents.—b) «Qui no nua, un punt perd»: significa que el qui fa les coses massa de pressa, sense l'atenció deguda, després perd més temps per la imperfecció de la feina feta.—c) «Mentres nuen, no fan corda»: vol dir que no és possible fer bé dues coses al mateix temps (Mall., Men.).
    Var. form.
dial.: nugar; anuar, anusar, anugar. Unes dones... li nuguen uns llacets blaus, Bol. Dim. 18.
    Fon.:
nuá (pir-or., or., bal.); nuɣá (occ., Maestrat); nuɣáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.:
del llatí nodare, mat. sign.

2. NUAR v. tr.
Despullar, segons Escrig-Ll. i Martí G. Diccs.; però probablement és un mot inexistent en valencià, format pels dits lexicògrafs per imitació servil del castellà desnudar.