DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NUAR v. tr.
|| 1. Fermar formant nus; cast. anudar. Acostaren-se a ell e nuaren-li les regnes, Muntaner Cròn., c. 134. Que tot texidor puga tenir un canó penjat per tornar y nuar fils, doc. a. 1613 (Est. Univ. xviii, 61). Morint al tronc de l'arbre se nua i caragola, Atlàntida ii. S'havia tret es mocador de sa butxaca y l'havia nuat, Ignor. 75. Especialment: a) En la filatura del cotó, apariar els fils que es trenquen durant el treball de la màquina selfactina.—b) En l'operació de teixir, unir d'un a un els extrems d'un ordit que acaba de teixir-se amb els d'un altre que encara no s'ha començat a teixir, per tal d'estalviar-se la feina de passar aquest darrer pels lliços i per la pua.
|| 2. fig. Unir una cosa amb altra de manera que sembli que estan fermades amb nusos; cast. anudar. Aquest inabastable país... s'hi nuen les muntanyes misteriosament, Carner Lluna 143.
|| 3. refl., fig. Obstruir-se, entrebancar-se el pas d'una cosa, com del menjar, de la veu, de la sang pel cor, etc.; cast. anudarse, cortar. Nuar-se el bocí o el mos: ennuegar-se (Camp de Tarr., Montblanc, Freginals). Al pit lo cor se'm nua d'haver-vos-ho de dir, Atlàntida v. Ara mon cor està nuat de pena, Verdaguer Bethlem 9. La veu se'm nua a la gola, Collell Flor. 27. Nuar-se els pits o la llet: obstruir-se la sortida de la llet dels pits d'una dona. a) fig. Nuaven-se les amors de l'amic ab membrança enteniment volentat, Llull Amic e Amat, met. 131.
    Refr.—a) «Qui bé nua, bé desnua»: vol dir que el qui fa les coses amb l'atenció deguda, troba el seu esforç compensat per la perfecció de la feina i per la facilitat amb què es resolen les operacions subsegüents.—b) «Qui no nua, un punt perd»: significa que el qui fa les coses massa de pressa, sense l'atenció deguda, després perd més temps per la imperfecció de la feina feta.—c) «Mentres nuen, no fan corda»: vol dir que no és possible fer bé dues coses al mateix temps (Mall., Men.).
    Var. form. dial.: nugar; anuar, anusar, anugar. Unes dones... li nuguen uns llacets blaus, Bol. Dim. 18.
    Fon.: nuá (pir-or., or., bal.); nuɣá (occ., Maestrat); nuɣáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.: del llatí nodare, mat. sign.

2. NUAR v. tr.
Despullar, segons Escrig-Ll. i Martí G. Diccs.; però probablement és un mot inexistent en valencià, format pels dits lexicògrafs per imitació servil del castellà desnudar.