Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nus
veure  2. nus
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NUS o NU (i ses var. nuu i nuc). m.
I. || 1. Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos prims i flexibles (fils, cordills, cordes, cintes, etc.) que, en estirar un dels caps, generalment s'estreny encara més; cast. nudo. Sent Francès no portave lo cordó tal com ara ab nuus e flochs gentils, Sermons SVF, i, 207. Lo cap treballa en fluxar los nuus de la correja, Alegre Transf. 87. L'arbre subjecta l'antena | ab un nus fet allà dalt, Costa Trad. 101. Nus de bagassa: conjunt de dos nusos un damunt l'altre, que en estar acabat de fer queden els caps de la corda en forma de creu respecte de la resta de la corda o cordill. Nus de cadena (Barc.) o de cadeneta (Mall.): cordill o corda entortolligat sobre ell mateix, d'una manera semblant a les baules d'una cadena. Nus de carreter: el que es fa amb una passada doble, que és molt fort i no s'estreny per molt que l'estirin. Nu de carreter: manera especial de fermar la corbata, de manera que quedi plana i amb els dos caps penjant per avall (Cerdanya, Empordà). Nus cec: el que és molt difícil de desfer perquè està molt estret i complicat. Tants són los dits desligans lo ligam | que no y ha nuu que puga ser dit cech, Ausiàs March xc. Nus corredor o corredís: aquell que està fet de tal manera que estirant-ne un cap, es desfà o s'afluixa. Nus d'entolladura: entreteixit de dos caps de corda per a unir-los i convertir-los en una (Mequinensa, ap. BDC, xxii, 172). Nus d'esguassa: bocell usat per a la maniobra de pujar i baixar l'arbre del llagut, i que és el que més gasten aquesta mena d'embarcacions (Mequinensa, ap. ibid.). Nuu de frare: el que es fa passant més d'una vegada el cap de la corda o cordill, de manera que sigui molt difícil de desfer o d'afluixar (Artà); a altres pobles de Mallorca se'n diu nuu de monja (per ex., a S'Alqueria Blanca). Nuu de morena: cadascun dels nusos que es fan al cos les morenes en sentir-se agafades, per provar d'alliberar-se de la xarxa o de la llença, cosa que a vegades aconsegueixen (Mall.). Nu pla: el nus més usual que fan els mariners per a les operacions ordinàries, d'unir fortament dos caps de corda; cast. nudo llano o de rizo (Barc., Palma). Nu de porc: a) nu fet en un cordill donant-li dues voltes (Artà); b) el que es fa amb dos caps de fil (Llofriu); c) entre teixidors, nu ordinari, massa gros, impropi per al teixit a causa de la seva excessiva grossària (Pons Ind. text.). Nu de puta: nu pla malfet (Palma); els mariners que no volen esser malparlats en diuen nu de dona (Palma). Nu rodó: classe de nu que s'empra per a fer una amarradura de dos caps, d'una tira, d'una estatxa, etc. (Palma). Nus de ris: lligada que es fa amb els rissos de les veles (Costa de Llevant, Costa de Ponent). Nus de sabater: el que es fa igual que el nus pla, però invertint els caps; perd l'aguant, i, si s'estira amb força, s'escorre (BDC, xii, 51). Nu de teixidor: lligament caracteritzat pel seu poc gruix; per a obtenir-lo, els caps dels dos fils a nuar es posen encreuats entre els dits polze i índex de la mà esquerra, s'agafa el fil de sota i es fa voltar entorn del dit polze, i en l'anella que així es forma s'introdueix el cap de l'altre fil, i estirant el primer, es clou l'anella i queda fet el nus. Nus de tirant: nus de carreter; s'usa molt en els tirants del bestiar a la llarga, quan resulten massa llargs (Juncosa, ap. BDC, xxii, 172). Nu d'ungla: nu de teixidor (Pons Ind. text.). Nu de xarxa: el que fan els fils d'una xarxa en cada un dels quatre vèrtexs de les seves malles; en les xarxes construïdes a mà o fabricades amb telers de construcció catalana, aquest nu és igual al de teixidor; però els telers mecànics de xarxa importats de l'estranger fan un nu de porc o una mica semblant al de teixidor, però més gruixut i escorredís (Pons Ind. text.). Nus gordià: nus inextricable que unia el jou i el camatimó del carro de Gordi, antic rei de Frígia;—fig., dificultat insoluble.
|| 2. a) Regruix que separa cada dues divisions del cordill de midar el camí d'un vaixell; l'extensió midada entre dos nusos consecutius representa una milla marina; cast. nudo.b) nàut. Cadascuna de les milles marines que recorre un vaixell en una hora; cast. nudo. «Aquest vapor és de nou nusos»: vol dir que recorre nou milles per hora.
|| 3. Estrenyedat o obstrucció produïda en la gola, i que dificulta la respiració, la deglució o el parlar; cast. nudo. Se tragava les malaenetes sanceres, fent-li-se un nuc en la gola cada vegaa, Morales Id. 35. Aquell nu que se li havia fixat prop la boca del cor, Pons Auca 266. Un nus de malediccions li endogalava la nou del coll, Llor Jocs 178.
|| 4. fig. Vincle, lligam estret; cast. nudo. Fan tals coses que desfan | de honestat los nus y llaços, Cons. casat 120. Li vaig dar com a prenda des nu sant, Aguiló Poes. 103.
|| 5. fig. Punt principal d'un problema; punt del qual depèn la solució d'una dificultat; cast. nudo.
|| 6. fig. Enllaçament o lligam dels fets que es desenrotllen en un poema, en una obra dramàtica, en una novel·la; cast. nudo. Creguí lo plan o lo nus d'un poema, Aguiló Fochs foll. 7.
II. || 1. Regruix format per la unió i articulació de dos ossos; cast. nudo, artejo. Lo fort dart entre los nuus de la espina no entràs, Alegre Transf. 21. Especialment: a) Cadascun dels regruixos formats per l'articulació dels ossos dels dits; cast. nudillo. De nuu en nuu de cada dit, Flos medic. 94 vo. Los nus dels dits en defora, quant està lo puny estret: Condylus, Pou Thes. Puert. 166. Es va sentir que algú trucava amb els nusos dels dits, Ruyra Flames 66. Tastar els nusos: rebre un cop de puny (Menorca). Ja li tastaria es nussos es qui tractàs d'embaumar-lo, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 17).
|| 2. Regruix format normalment o anormalment en una part del cos, especialment en una extremitat; cast. nudo. Aquest aytal falcó ha les cames poques, grosses e plenes de nuus, Flos medic. 128. Nus vital: punt del bulb raquidi del qual depenen els moviments respiratoris.
|| 3. Regruix o part sortida d'un tronc, en la qual s'insereixen les fulles, botons i branques; cast. nudo. Los nusos entre los troncs y rames y vergues: Nodus, Pou Thes. Puer. 41. Lo pi és ple de nusos, Lacavalleria Gazoph. Cercar nuu en el jonc: esser massa exigent o primmirat. Aquells qui cerquen pèl en l'ou e nuu en lo jonch, Curial, ii, 78.
|| 4. Grop de la fusta (Camp de Tarr., Tortosa, val.); cast. nudo.
|| 5. fig. Lloc on es reuneixen diferents línies, camins, etc.; cast. nudo. Vich n' havia d'esser com el nuch central, Collell Fadrin. 21. Les aspres crestes de la Serrella i el grandiós nuc orogràfic de l'Aitana, Valor Narr. 16. «Igualada és un nus de comunicacions molt important».
|| 6. Nus de frare: mol·lusc de l'espècie Pupa tridens (Butll. C. Exc. Bages, gener 1933).
|| 7. a) Nus d'ase: home que en la sirga d'una sola sàgola ocupa el segon lloc, després del dalí (Mora d'Ebre).—b) Nus de tres: remer o llaguter que, en anar a la sirga amb una sola sàgola, ocupa el tercer lloc (Mora d'Ebre).
    Loc.
—a) No fer ni nu ni baga: no fer ni una cosa ni l'altra, estar indecís (Empordà).—b) Fer-se un nus a la cua, d'una cosa: no fer-ne cas, no preocupar-se'n gens.—c) Fer un nus a la cua a algú, a alguna cosa: no poder-hi arribar, no poder-ho obtenir. «Si arribo a sortir d'aquesta casa, que em facin un nus a la cua!»—d) Fer cent nuus a un dobler: tenir els diners molt estrets; pensar-hi molt abans de gastar-los (Mall.).—e) Tindre bon nuc: tenir estalviats molts de diners (Val.).—f) Tallar el nus gordià: obrar resoltament saltant per damunt una dificultat que no es pot resoldre de manera normal.
    Refr.
—a) «Qui no fa nu, el diable se l'endú»: es diu quan algú s'oblida de fer nus en cosir.—b) «Punt sense nuc, punt perdut» (val.).
    Cult. pop.
—Existeix la creença vulgar que, si a un fil es fan nusos i el tiren dins un pou, surten tantes berrugues al qui l'hi ha tirat, com nusos hi ha fets (Catalana, ii, 139).
    Fon.:
núw (Mall., Eiv.); (pir-or., or., bal.); nús (Gir., St. Llorenç de Mo., Esterri, Llavorsí, Boí, Vilaller, La Seu d'U., Sort, Pobla de S., Tremp, Organyà, Oliana, Tamarit de la L., Balaguer, Pla d'Urgell, Igualada, Barc., Camp de Tarr., Tortosa, Men.); núk (Senet, Bonansa, Castanesa, Pont de S., Fraga, Freginals i tot el País Valencià). A moltes comarques i localitats del català oriental conviuen les dues formes nus i nu.
    Intens.:
—a) Augm.: nusàs (nuàs).—b) Dim.: nuset (nuet, nuguet), nuetxo, nueu.—c) Pejor.: nusot (nuot, nugot).
    Etim.:
del llatí nōdu, mat. sign. I || 1. La forma catalana normal segons la forma del llatí clàssic seria nou, però probablement el cat. nuu i el cast. nudo vénen d'una forma de llatí vulgar *nūdu, atribuïda per Menéndez Pidal a influència osca (cf. Menéndez Pidal Gram. 2). La forma nu és una simple contracció de nuu (com du de duu). La forma nus pot esser originada per regressió damunt el verb nusar, però també pot esser un singular fals produït per la freqüència amb què s'usa el mot en plural; la forma de plural nus, a força d'usar-se molt, pot haver arribat a originar el plural nusos, quedant la forma nus com a singular. La variant dialectal nuc podria esser efecte d'una contaminació de mots com lluc, suc, etc., però probablement ha estat produïda per regressió damunt derivats com nugar, en els quals la g representaria un element evitador de l'hiat.

2. NUS, NUA adj.:
V. nu, art. 3.