DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NUVIATGE o NOVIATGE m.
|| 1. Noces, festa del casament; cast. boda. Que hi puchen romandre tota la setmana del noviatge, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 200). Axí en sepultures com en noviatges et sposalles, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 367). Prop del seu buit, guarnia'ls set llits de nuviatge, Atlàntida ii. Per anell de nuviatge, Canigó vi.
|| 2. Conjunt de robes i altres objectes que es dóna a la novia, o que aquesta aporta al matrimoni, a més del dot (or., occ., val., bal.); cast. ajuar, equipo. Sinch lançols: diu n'i a dos que portà ab lo nouiatge, doc. a. 1514 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Caxa del noviatge de dita senyora, doc. a. 1523 (Alós Inv. 41). Prengué la roba... per lo noviatge de sa neboda, doc. a. 1590 (Est. Univ. xviii, 88). Las donas de can Fortaner traballan al nuviatje de la Teresa, Bosch Rec. 67.
    Fon.: nuβiáʤə, nuβiáʧə (or.); noβiáʤe (occ.); noviáʤe (Cast., Al.); noβiáʧe (Val.); noviáʤə (mall.); nuviáʤə (men.).
    Etim.: derivat de nuvi i de novii, amb el sufix -atge.