DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OÏDA f.
|| 1. Acció d'oir; cast. oído. Pervenguda a oïda nostra la dita mort, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 610). No vol·la mia trista sort que venga a oïda de les mies orelles, Alegre Transf 25. Arribats a l'oïda de la Julieta per conducte de la seva mama, Pons Com an. 156. En oïda d'algú: en presència d'algú, oint-ho aquest. Tot en axí com ho haurà dit en oïda del notxer, Consolat, c. 92.
|| 2. Facultat d'oir; cast. oído. Un chor de rialles... li ferí l'oïda, Oller Pap. x. Les botzines estridents que sonaven aspres a les oïdes amarades de les dolceses..., Roig Flama 69. Tenir bona oïda: tenir molt desenrotllada la dita facultat o sentit.
    Fon.: uíðə (Barc.); oíða (Val.); oíðə (Palma).
    Var. ort. ant.: oyda (Per vista e per oyda e per tastament, Llull Cont. 31, 8); hoyda (Interroga aquells qui m'an dat hoyda, Passi cobles 21); hoida (Per la hoida, per lo gust, Sermons SVF, i, 160); hohida (Per que, ab la hohida, sia çert segueixques los meus suaus passos, Corella Obres 253); ohida (A conservacion de la vista e de la ohida, Arn. Vil. ii, 115).
    Etim.: derivat del part. pass. de oir.

OIDÀ interj.
de sorpresa o admiració barrejada amb alegria. Oidà! taurons i buitres, vos sobra anit carnatge, Atlàntida ix. A cada brot un esqueix, | oidà!, de dolça esperança, Collell Flor. 144. Oidà, vet allà la cara d'un vell mofeta, Ruyra Parada 18. A les cinc, oidà!, ja qui sap on seríem, ibid. 15.
    Fon.: uјðá (or.).