DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATOBAGOR (ant. escrit ubagor). f.
|| 1. Qualitat d'obac, d'ombrívol; cast. opacidad, obscuridad. Enclotat en la vall d'ubagors consiroses, Carner Sonets 99. Les aigües, tan clares el dia abans, havien pres una obagor desagradable, Ruyra Pinya, ii, 54.
|| 2. Lloc ombrívol. Eixida de les obagors del mar, Ruyra Pinya, i, 57. Les obagors que la celístia feia més ombrívoles, Llor Jocs 124.
|| 3. fig. La tebior del sol li amanyagava la cara... i l'obagor de la seva tristesa semblava fondre's, Roig Flama 56.
Fon.: uβəɣó (or.); oβaɣó (occ.).
Etim.: derivat de obac, amb el sufix -or que serveix per a formar substantius abstractes.