DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBCECAR v. tr.
Ofuscar greument; cast. obcecar. Se'n són trobats molts de tals hòmens qui són obcecats, Albert G., Ques. 80. Volent allunyar amb les mans una ombra enemiga que l'obcecava, Llor Hist. 74.
    Fon.: upsəká (Barc.); opsekáɾ (Val.); oʦəсá (Palma).
    Etim.: pres del llatí obcaecare, mat. sign.